Ull de peix
Abusos
Alberto Fernández Saltiveri, amic de sempre de l'inefable Vidal Quadras, va arribar a Badalona com a gerent de Badalona Comunicació. Ha realitzat prohibicions, llistes negres i censures. Però és que els tics franquistes romanen vius, i suara ha prohibit L'estaca, de Lluís Llach, com en les èpoques més fosques del franquisme. La indignació dels badalonins és immensa.
Altrament, Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior del govern espanyol, sembla que és al darrere de la insòlita acusació contra l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, una infàmia que posa en qüestió fins i tot part del periodisme espanyol.
En l'àmbit internacional, vaig sentir vergonya i compassió en veure per la tele el britànic John Cantlie, capturat a Síria el 2012, cantant, rialler, les excel·lències polítiques d'aquell conflictiu país. És obvi que era una comèdia i que li ho havien exigit. Em poso en la pell del dissortat periodista i em tremolen les cames. Ara bé, si l'objectiu era que ens el creguéssim, no ha estat així. Humiliant censura i befa del periodisme.
De la mateixa manera, em planyo per les 230 nenes raptades a Nigèria, que tot d'una s'han convertit totes a l'islam i a més, segons diuen, algunes ja estan casades. La manipulació que el poder més ignominiós pot fer sobre criatures inermes és senzillament repugnant.
Tot plegat, és abús de poder, en uns llocs de manera brutal, en d'altres utilitzant el menyspreu als ciutadans i als seus legítims drets, com és el cas nostre, autèntica colònia d'Espanya, a qui se'ns ha dit que som inferiors i que pertanyem a Espanya.
Enmig de tot plegat, un raig de dignitat: la del músic Jordi Savall, que ha rebutjat el Premio Nacional de Música, dotat amb 30.000 euros, que atorga el Ministeri de Cultura. L'acreditat músic ha dit “no”, en paraules seves, tan justificades, al “ministeri d'incultura espanyol”, el titular del qual és José Ignacio Wert. Bravo, mestre! Necessitem una bona dosi de dignitat.