De set en set
Bell llemosí
L'informe de política lingüística que elabora cada any la Generalitat és com més va més triomfal. El corresponent al 2013, que acaba de fer-se públic, gairebé deixaria sense arguments els partidaris de la independència en l'apartat corresponent als greuges lingüístics, en l'improbable cas que algú se'l cregués. Diu que “el 94% de la població adulta entén el català i més del 80% el saben llegir i parlar”. Sí que s'han fet bé les coses des de la pressupostàriament retallada administració autonòmica, malgrat l'espoli estructural i la conjuntura de crisi. Hi ha tanta gent que entén la llengua catalana que hauríem de poder anar per tot el país en la seguretat que quan diguem “bon dia”, més de nou de cada deu interlocutors ens respondran “sí, sembla que fa bon dia”. Si no fos així, si l'experiència d'un català reflectís la proporció inversa, aquest català hauria de considerar-se molt desafortunat i malastruc, i més li valdria no dir res perquè aquestes dades estadístiques deuen ser científiques a més no poder. Recullen per exemple que el 82,4% de la població de més de 15 anys saben llegir, no en alguna llengua –que ja semblaria un percentatge prou elevat– sinó precisament en la catalana, i que el 60,4 la saben escriure. Algun català emprenyat potser dubta de com es fan les enquestes, i creu que llegir és alguna cosa més que suposar el significat de la paraula “sortida” quan apareix sota una fletxa que indica per on se surt; però no s'hi val a dubtar, perquè si el conseller Mascarell afirma que “Catalunya, un país amb una estructura demogràfica exuberant, ha aconseguit uns estàndards de qualitat lingüística molt elevats”, és perquè en té proves fefaents i contundents. De l'exuberància demogràfica tothom en té, de proves; dels estàndards de qualitat, no, perquè deu ser matèria esotèrica només a l'abast dels elegits. El comú dels homes, catalans per descomptat, es pregunta, davant aquest informe d'exaltació sociolingüística: si és que tanta i tanta gent sap català, com és que no el fan servir?, per què se n'amaguen?, se'l guarden per les grans ocasions?