Votarem

Prou difícil és encertar a explicar el que ha passat fins ara per aventurar-se a anticipar què pot passar en el futur. La realitat no és tan sols incerta, avui és essencialment volàtil i evoluciona molt ràpidament. A dos dies del 9-N encara estem sota els efectes de l'acceleració dels esdeveniment i amb la sensació que no tenim la certesa que un entrebanc al mig del pas no pugui condicionar l'últim tram del camí. Ara mateix la vista sobre la distància curta està més distorsionada que no pas la que podem mirar de posar una mica més enllà, un cop el diumenge ja puguem girar el full del calendari.

Sobre el que ens espera el 10-N hi ha algunes, poques, certeses i molts interrogants. La primera certesa ens l'ha avançat el mateix president de la Generalitat, Artur Mas, que aquesta setmana ha explicat que dilluns mateix enviarà una carta al president d'Espanya, Mariano Rajoy, per instar-lo a iniciar una negociació política. Els que es van sorprendre de l'anunci fet pel president Mas aquest dimecres haurien de repassar les hemeroteques i comprovarien que sempre ha defensat que en qualsevol dels escenaris previstos s'havia d'acabar produint una negociació amb l'Estat. Si ara insisteix en aquesta idea és per reforçar el seu propi full de ruta que, recordem-ho, té plantejada la hipòtesi d'un final avançat de la legislatura.

El President de la Generalitat és l'únic que té la potestat de firmar el decret de convocatòria d'eleccions i, per tant, la possibilitat d'avançar les eleccions. Aquesta és una prerrogativa que li ha permès tenir un cert control del procés ja que, des del primer moment, ha advertit que en últim terme el dret a decidir es podria exercir votant en unes eleccions. En tot cas també ha afegit que convocar els comicis com a alternativa només tindria sentit si se'ls pogués dotar d'un caràcter plebiscitari que, segons ell, donaria una llista conjunta de les forces sobiranistes. Avui podria sembla que estem més a prop d'aquest escenari d'eleccions, un cop Artur Mas ha revelat públicament que Esquerra Republicana l'ha informat que ha donat per trencat el pacte d'estabilitat, però pot ser tot el contrari si tenim en compte que l'allunyament entre CiU i ERC, i la malfiança creixent entre les dues formacions, impossibilita qualsevol acord de cara a una llista conjunta i dificulta molt els possibles punts de coincidència programàtics.

CiU ja va deixar clar al principi de la legislatura que no veia factible governar amb cinquanta escons sense un pacte parlamentari estable. Si els republicans insisteixen que no pactaran amb aquells que, segons el seu criteri, han incomplert els acords previstos, o hi ha una majoria alternativa o anem a unes eleccions anticipades. Les darreres setmanes el PSC s'ha obert a parlar d'una possible col·laboració. Mentre al Parlament només hi ha hagut una declaració d'intencions a l'Ajuntament de Barcelona ja s'ha avançat més i l'equip de govern ja ha dit que veu possible un pacte per fer possible un acord pressupostari per l'any vinent. En tot cas, per tal que les peces puguin encaixar, sembla necessària alguna cosa més que una declaració d'intencions i caldria que totes dues parts es moguessin cap a un espai on hi hagués alguna cosa més que un acord fruit de la necessitat.

Generar un escenari d'estabilitat per afrontar una negociació tindria sentit si hi hagués cap indici que podria obtenir uns fruits raonables en un termini no molt llarg. Fins ara el govern d'Espanya ha deixat entreveure que no pensava moure's sota el que consideraven el xantatge del 9-N. Un cop superada aquesta data ja no tindran motiu o excusa en què justificar l'immobilisme. Poden continuar igual, però serà només perquè volen. Algú podria pensar que a Espanya i a Catalunya hi ha qui està interessat a mantenir de forma permanent un conflicte obert per treure'n rèdits, però si això ha estat així algun cop no es pot mantenir avui, quan el desgast que està provocant als partits de govern posa en qüestió que la conflictivitat pugui tenir cap rendibilitat efectiva. No oblidem que el calendari avança inexorablement i que l'any vinent hi haurà un seguit d'eleccions –segur les municipals i les del Parlament espanyol– que marcaran la nova etapa política.