Votem per una educació millor
La construcció d'un país on l'educació i la formació de tots els ciutadans ha de ser l'eix fonamental del nou estat
Diumenge tenim una cita a les urnes. Anirem a votar empesos per molts motius diferents. Votarem perquè volem un país més lliure i més just. I votarem per dignitat, per fer-nos mereixedors dels qui ens han precedit i, sobretot, per garantir un país normal per als nostres fills. No volem per a ells el sotmetiment, el menyspreu o la humiliació d'un estat que no el podem sentir com a propi.
Primer, doncs, per dignitat i, en segon lloc, per construir un país on els ciutadans puguin viure amb més plenitud i civilitat. Hem d'acudir a les urnes per expressar el nostre desig de construcció d'un país on l'educació i la formació de tots els ciutadans sigui l'eix fonamental, constructor, del nou estat. Catalunya ja excel·leix en el món –i encara ho podrà fer molt més– per la qualitat de la seva gent, per la genialitat, la creativitat i l'excel·lència de molts referents en els camps de les arts, la innovació, les ciències, la recerca, la cuina, els esports... És a dir, pel seu capital humà, l'actiu més important de què disposem. I per això mateix, un nou estat haurà d'invertir el màxim d'esforços i recursos a promoure la millor formació i preparació per a tota la seva gent i al llarg de tota la vida. Només així esdevindrem aquell país on el poeta aspirava que la gent fos noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.
Alguns són del parer que disposant d'un nou estat Catalunya no hauria de canviar gaires coses del seu sistema educatiu. D'altres, però, ho veiem com una gran oportunitat per analitzar i revisar tots aquells elements que són susceptibles de millora i que poden ser organitzats seguint un altre model d'administració educativa, d'organització escolar, de disseny curricular i de participació de la comunitat educativa. No es tracta de canviar-ho tot. Justament cal que treballem per un ampli consens de país que permeti no modificar el marc legislatiu educatiu cada cinc anys com ha succeït fins ara. Hem d'estabilitzar el sistema a base de confiança, autonomia i transparència. Hem de dotar els centres d'autonomia real en els àmbits pedagògics, curriculars, metodològics, participatius... així com en la gestió dels seus recursos. I hem d'involucrar la comunitat en la coresponsabilització dels projectes dels centres, del seu lideratge i de l'avaluació dels resultats que se'n derivin.
El nostre país és plural i els nostres alumnes molt diversos. Per això ens cal un sistema flexible i adaptatiu, no homogeneïtzador, que respongui a la pluralitat de demandes formatives i on la innovació sigui un actiu permanent de renovació pedagògica. Tanmateix, per garantir això, ens caldrà una administració amatent a garantir la igualtat d'oportunitats i l'equitat del sistema al mateix temps que impulsa la seva màxima qualitat. D'aquí que la seva principal funció sigui la d'impulsar i donar suport –oferint els millors professionals i els màxims recursos– a aquells centres que atenguin la població més vulnerable.
Si volem un país millor cal invertir prioritàriament a elevar el nivell educatiu i formatiu de tota la població, prioritzant l'atenció educativa a la primera infància i prosseguint al llarg de tot el sistema escolar per aconseguir que la immensa majoria de la població obtingui estudis secundaris postobligatoris i, també, garantir que el conjunt de la població continuï formant-se al llarg de la vida. Aquest és el repte i l'anhel que també ens ha d'empènyer a expressar-nos de forma decidida i clara aquest diumenge. No fallem.
