Gràcies, Mariano

Un dia de 1959, Luis de Galinsoga, que era director de La Vanguardia, es va sulfurar perquè un capellà de la seva parròquia –Sant Ildefons, de Barcelona– havia predicat en català. Va acabar dient i recalcant que “los catalanes son una mierda”. El catalanisme clandestí va promoure un boicot a La Vanguardia que va acabar amb Galinsoga destituït. Per qui? Pel Consejo de Ministros, que era qui nomenava i destituïa els directors dels diaris, fins i tot els suposadament independents. La gloriosa puntada de peu al cul de Galinsoga a causa de la pressió popular va ser una injecció de pa amb tomàquet per a la causa catalana.

Al cap dels anys, en plena democràcia parlamentària, l'esperit de Galinsoga perviu en tota una classe política amb la mateixa eficàcia de 1959. Gràcies, doncs, a Mariano Rajoy i a la seva alegre cohort femenina; a José María Aznar i a les eminències grises, grisíssimes, de la FAES; a García-Margallo, José Ignacio Wert, José Ramón Bauzá, José Bono, Gregorio Peces-Barba, Joaquín Leguina; a la flor i nata del socialisme més clarivident; gràcies a la COPE, a TVE, a Antena 3 i a tots els mitjans del Movimiento que ens esperonen cada dia; gràcies al TC, que és el tribunal més bromista del món... Ahir vaig vessar una llàgrima d'emoció per cadascun de vosaltres. Moltes gràcies, perquè entre tots ho feu possible. Ens doneu la força d'un huracà.