‘Marianne'

Això que estem fent els catalans, tingueu-ho clar, és una revolució. Ordenada, pacífica i democràtica. Però una revolució al cap i a la fi, perquè del que es tracta és d'alçar-se per aconseguir un canvi fonamental en l'organització política. La revolució dels somriures, n'han dit els creatius d'Ara és l'Hora. I les fotografies utilitzades per fer activisme a Twitter són la versió moderna del quadre revolucionari més inspirador: La llibertat guiant el poble. Una tela que amaga algunes claus per entendre el present. Eugène Delacroix va pintar una dona mostrant els pits, amb la bandera francesa en una mà i el fusell a l'altra, al·legoria de la llibertat, i en la seva composició hi ha la unió del poble i la burgesia revolucionària, que es van revoltar contra l'últim Borbó, Carles X de França, i les seves lleis repressives. El seu substitut, Lluís Felip d'Orleans, havia de considerar més el poble. De fet, el nou rei és qui va encarregar la pintura per recordar la revolució de juliol de 1830, però, ai!, després va decidir amagar-la perquè la va considerar massa revolucionària. Lluís Felip d'Orleans va establir un règim liberal moderat, que va acabar afavorint només l'alta burgesia, però no la petita i el proletariat. Per això va venir la revolució del 1848, que va posar fi a la monarquia i que, quan es va estendre a Europa, va liquidar l'absolutisme i els imperis. Quan una revolució està en marxa, és molt difícil d'aturar. Tant pels qui en són els principals adversaris, com per qui, eventualment, en vol treure benefici particular. Les revolucions arriben fins al final. I aquesta no acabarà fins que les classes mitjanes i populars no estiguin satisfetes. I tindrà un efecte contagi, perquè aquesta és també una revolució europea contra, posem per cas, un president com Juncker, que oferia un paradís fiscal a les multinacionals mentre fomentava les retallades als ciutadans.