‘C'est la vie, mon ami'

La imatge d'unes modestes urnes de cartró plantant cara a les enfurismades amenaces de l'executiu del PP i el Tribunal Constitucional sembla que han carregat les piles al govern d'Artur Mas. David ha tornat a vèncer Goliat i aquest cop s'ha vist en directe per les televisions de tot el món.

Amb el govern reforçat davant d'un triomf superior al que s'esperava, el president va exposar ahir la següent pàgina del seu full de ruta en el qual hi destaquen dos fronts. El primer és el madrileny, on hi figura la Fiscalia com a nou i principal protagonista i la matusseria del PP com a factor essencial a favor.

El segon front està a Catalunya. Mas va reiterar un cop i un altre que el preu que ha pagat el seu govern per tirar endavant el 9-N és perdre la majoria al Parlament. “Un gust agredolç”, es va lamentar recordant que ERC li va retirar el suport després que va decidir acatar la suspensió del TC i substituir la consulta pel procés de participació.

Segons aquest full de ruta, doncs, en el viatge a Ítaca el govern ha de fer front a una doble tempesta que l'empaita: la que atia Rajoy llançant trons des de la Fiscalia i la que provoca ERC afeblint el buc de la nau en retirar-li el seu suport. Dues tempestes furioses just en el moment en què el president considera que, després de desafiar l'Estat, ja ningú podrà dubtar de fins a on està disposat a arribar per tirar endavant el seu compromís.

Amb aquesta estratègia es va presentar ahir Mas davant la premsa, encalçat per les amenaces de Madrid i les incerteses parlamentàries a la Ciutadella, però amb la voluntat de plantar aquest sorprenent mirall davant la mirada d'ERC. El procés no només continua, sinó que s'acaba d'apuntar la victòria més important. Però l'executiu empeny la nau en solitari perquè un dels peatges del 9-N ha estat perdre el suport republicà al Parlament. “C'est la vie, mon ami”, es va consolar Mas en una frase de resignació tan impostada que, en realitat, semblava dirigida a Oriol Junqueras.