Cat escaldat, aigua tèbia tem
No ens volen escoltar
Una de les paraules que més es van sentir diumenge al vespre des de Catalunya és diàleg.
Un cop més Unió, aquesta vegada a través de la seva portaveu, Montserrat Surroca, va reclamar el 9 de novembre al vespre al president espanyol que tingui “una mentalitat oberta” i que s'assegui amb el president de la Generalitat per “parlar de tot”. Per si no li quedava clar a Mariano Rajoy, la portaveu d'Unió va manifestar: “D'això se'n diu diàleg.”
Doncs bé, pràcticament al mateix temps que Surroca feia aquestes declaracions als mitjans, el ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, compareixia davant la premsa per menystenir la jornada de votacions.
El ministre va afirmar que el govern espanyol no es creia les dades de participació i va qualificar el procés participatiu d'acte de propaganda instada per Convergència i Unió.
Res fa pensar que el govern espanyol es mogui d'aquesta tossudament absurda posició. Potser, doncs, que anem passant.
Com deia el polític francès Georges Clemenceau:
“L'home absurd és el que no canvia mai.”
El valor del temps
Dies abans del 9-N i el mateix diumenge, el president de la Generalitat, Artur Mas, va dir que faria un darrer intent i enviaria una carta a Mariano Rajoy perquè acceptés asseure's a negociar la convocatòria d'un referèndum de caire vinculant.
El mateix president, en declaracions a TV3 el dia 9, reconeixia que no tenia gaire fe que la seva proposta tingués efecte a la Moncloa, però va afirmar que la seva obligació era fer aquest pas.
Repassem: el govern espanyol es va passar tot el dia 9 menystenint la convocatòria. El dissabte les principals entitats sobiranistes i els funcionaris van tenir estranys problemes informàtics i telefònics. Finalment, al vespre el govern espanyol va qualificar la jornada d'acte de propaganda.
Els intents de trucar a la porta d'Espanya són múltiples al llarg de la història i especialment en els últims anys. El resultat sempre és el mateix: zero.
El líder de l'oposició a Catalunya, el republicà Oriol Junqueras, quan va conèixer la intenció del president Mas d'enviar la carta a Rajoy va afirmar que “és inviable negociar amb l'Estat”. Si ens atenem als precedents històrics no hi ha res a pelar. Parlem amb una paret.
Com deia Coco Chanel:
“No perdis el temps colpejant la paret amb l'esperança de transformar-la en una porta.”
