Voluntaris per a tot

Ha passat el 9-N. Una xarlotada per als que tenen un vocabulari tan petit que consta d'una sola paraula: no. Encara volen que ens sentim espanyols amb un personal com el que diuen que porten els destins eterns d'una Espanya amb una unitat de destí. Valga'm Déu. La veritat és que m'han arribat felicitacions per totes bandes pel paper que ha jugat El Punt Avui en aquesta jornada, que no va ser, com diuen els de Madrid, com hauria d'haver estat, però per culpa d'ells. Prou que volíem fer un referèndum com Déu mana, però Déu n'hi do el que es va fer. Els comentaris dels que d'una manera o altra hi van participar van coincidir al cent per cent: tot va sortir rodó. Fins i tot em van canviar el sobre del vot perquè el que jo portava era un pèl més petit de la mida legal. I no es va colar ningú, ningú. Quan vaig veure la cua que havia de fer per dipositar el meu vot vaig pensar que m'hi passaria el dia. Doncs no, tot anava a un ritme accelerat i al cap de ben poca estona ja estava al carrer. Permeteu-me una comparança amb la feina pública que es fa a casa nostra. El diumenge tots eren voluntaris i tot anava sobre rodes. Al revés del que ha passat aquesta setmana en un carrer a prop de casa, que per canviar menys de cinc metres quadrats de rajoles s'hi han passat quatre dies. Bé, perdoneu la comparació.

Tornant a la consulta, que jo en dic referèndum encara que no els agradi als Rajoy i companyia, en podem estar orgullosos. Hem arribat fins on havíem d'arribar i ara caldrà veure cap on van les coses. Algú m'ha comentat que li ha semblat bé que el diari s'impliqués en la consulta tal com s'hi ha implicat. Fins i tot el detall del color groc de fons en totes les planes del diari va ser un detall. Però els mateixos que s'han mostrat a favor del compromís que ha adquirit el diari creuen que com a moment extraordinari està molt bé, però que potser a partir d'ara hauria de mirar-s'ho una mica de lluny. En parlem llargament. És cert que les tasques d'un diari d'avui no són les mateixes que les de 30 anys enrere i quan es viuen moments tan intensos no es poden marcar distàncies, com no marquen distàncies els diaris que es fan al centre de l'Estat. Sóc lector habitual, entre d'altres, d'El País, i la veritat és que m'agrada en general per la forma com tracta les notícies gràcies al fet que té bons professionals, però no m'ha passat per alt el seu subjectivisme en el tema de la consulta. Han triat a consciència els col·laboradors que estan a favor de la tesi del no a la independència. Però el que dèiem, malgrat que les tasques d'un diari no són les mateixes que les d'abans, sí que potser caldria deixar que siguin els polítics i la població civil que marquin les pautes de futur. Crec sincerament que el diari hi ha d'ajudar donant una molt bona informació. Ja tornarem a ser actius quan surti alguna excepcionalitat. I caldrà ser-hi com s'hi ha estat sempre en moments puntuals. I pel dia a dia, no podem mai oblidar els objectius bàsics d'aquest nostre diari.

Deixeu-me acabar aquestes reflexions amb un fet que em va deixar bocabadat, la quantitat de voluntaris que en quatre dies van sortir per fer de periodistes per un dia, més de dos mil, que ens van trametre els resultats de la consulta a mesura que s'anaven escrutant les diverses meses. Això va permetre a la televisió d'El Punt Avui anar donant resultats mentre s'estava comentant la jugada per part dels diferents col·laboradors. Mentre veia els resultats pensava en el que vam patir en les primeres eleccions de les quals vam informar al cap de poc d'haver sortit al carrer El Punt Diari. Teníem periodistes i corresponsals que cobrien sectors de les nostres comarques, com en una quadrícula, i que després havien d'anar a la redacció a portar-los. Aquesta vegada, gràcies a la tecnologia, els resultats anaven arribat al moment, s'acabava d'escrutar una mesa i els resultats, com aquell qui diu, ja sortien a la televisió i l'endemà al diari. Cal un agraïment a aquests periodistes per un dia que van fer un servei impagable als lectors i al país.

Altre cop, cartes Jordi Janué, de Barcelona, m'envia un correu perquè havia enviat dues cartes al lector i no havien sortit. Repeteixo el que he dit sempre, no surten totes les cartes, encara que en surten moltes. I normalment la secció corresponent es posa en contacte amb l'autor. Jordi, com has vist, dijous passat va sortir la teva darrera carta i em diuen que la que vas enviar a l'estiu passava força de la mida que es demana en les regles del joc. A vegades es telefona a l'autor perquè ho resolgui, però no es pot fer sempre. I m'imagino que amb la de l'estiu devia passar això: hi ha gent de vacances i es fa una mica com es pot. Repeteixo, però, una vegada més, la secció de cartes és de les més importants del diari ja que ajuda a captar el que pensa la gent del carrer, els lectors. Per tant, convido a escriure tothom que tingui alguna cosa a dir, a comentar, a felicitar i a discrepar, que tot és convenient si volem fer un bon diari. Gràcies, Jordi.