Deixar-les anar

Alguns amics em recriminen la tendència que tinc a llegir els diaris de Madrid i preocupar-me, o emprenyar-me, pel que expliquen i, sobretot, pel que, gairebé sempre, malintencionadament, comenten els seus columnistes sobre els afers de casa nostra. Com és fàcil d'entendre, l'allau de despropòsits relacionats amb el 9-N és abassegador, i no només pel que fa als comentaris, sinó també per algunes afirmacions que pretenen ser notícia. Així, tres dies després del la consulta, el diari El Mundo titulava a 4 columnes “Los abstencionistas serán descubiertos”, amb aquest subtítol: “El 9-N entrega al independentismo social los datos de quienes no votaron”. Encara que no costi gaire d'intuir, les preguntes no sobren: qui és el 9-N? Qui és l'independentisme social? I amb un dubte més que raonable: si els voluntaris de les meses no treballaven amb les llistes del cens electoral, com s'ho van fer per obtenir, i tan de pressa, a més, els noms dels abstencionistes? El redactor de la crònica ho explicava d'aquesta manera: “No se llega a una situación así sin ejercer presión ambiental sobre los discrepantes. El acontecimiento del domingo la llevó al paroxismo. Si representa un atropello a los derechos fundamentales y al valor superior del pluralismo es por haber entregado al independentismo social y al poder político una herramienta intolerable: si tomaron los datos de quienes votaron, sabrán quiénes no lo hicieron.” Deixo a la consideració del lector el discerniment de tot plegat.

En un altre ordre de coses, però sempre amb el 9-N present, em va cridar l'atenció allò que va manifestar davant les càmeres d'una cadena de televisió el portaveu dels membres del partit polític Vox que anaven a presentar una querella contra Mariano Rajoy per no haver impedit el procés participatiu de diumenge. I és que recriminava també al president del govern espanyol la seva passivitat quan a Catalunya van començar els atacs contra la llengua castellana. Als amics que em retreuen la lectura dels rotatius madrilenys, dels quals, diuen, no s'ha de fer cas, els poso aquestes anteriors línies com a exemple dels que sí en fan cas. Les mentides sobre nosaltres que nosaltres no ens creiem, hi ha qui sí se les creu. És la gent que viu lluny d'aquí i que, sovint, s'assabenta d'allò que, en teoria, hi passa gràcies als informadors farsants.