Putes i putes

Hi ha feines molt indignes. Hi estic d'acord, tan d'acord com que hi ha feines avorrides i de divertides, i com que hi ha gent que cobra per fer allò que més feliç el fa. Hi ha molta gent –i poques persones– que s'escandalitzen perquè hi ha moltes dones i potser algun home que es dediquen a oferir sexe a canvi de peles. Qui més qui menys, tothom ofereix algun servei a canvi de peles. Tothom intenta ser un artista en el seu camp perquè la rendibilitat del seu esforç sigui alta. És la llei del mínim esforç. Vull dir que hi ha gent que si pogués es dedicaria tot el dia a l'oci; deixaria el negoci per als avorrits cobdiciosos. Els cobdiciosos més intrèpids i amb més imaginació es dediquen a l'especulació, per tenir més temps per a l'oci: sexe, droga i rock'n'roll. Els cobdiciosos o cobdicioses més soferts i amb menys fàstic, amb un bon cos, però amb menys imaginació i diners per a grans aventures financeres, poden començar prostituint-se per fer pela ràpida, per viure o pagar-se els estudis, ja que el sistema de beques és un nyap. S'ha parlat de la prostitució com una feina degradant de la dignitat de la persona. N'hi ha que la prohibirien; hi ha estats dits progressistes que l'han prohibida. Hi ha progres que la voldrien eradicar. Estic d'acord que hi ha prostitutes que les passen putes, que treballen en condicions decadents; que hi ha dones que són explotades per proxenetes, que s'han de perseguir amb tot el pes de la llei. Estic d'acord que s'han d'expulsar del carrer per evitar les condicions laborals infrahumanes; paradoxalment, un dels dos municipis que han aconseguit treure les parades de putes és Sant Julià de Ramis, en què un gran prostíbul és una de les grans empreses del municipi. A la Jonquera, envoltats de poblets plens de cases de barrets, també han prohibit la prostitució al carrer. Tenen fama de gran bordell, però només estan envoltats de putes.