Gràcies

Gràcies, Torres-Dulce, gràcies! Fins i tot penso que ets un infiltrat de la Carme Forcadell a Madrid. I ara, quan ens estem autoinculpant tots, serà molt bonic veure com poses una reixa de presó en el perímetre de Catalunya (amb un curt passadís on hi hagi els unionistes). I gràcies, Rajoy: amb tu sí que tindrem la independència.

Nosaltres, a la nostra. I a aguantar el xàfec, que voldria ser de proporcions còsmiques. Ni pensar-ho, de querellar-nos nosaltres per dos delictes tan greus com són l'abús de poder i la xenofòbia; i molt menys de recordar al cap de l'executiu espanyol que ara per ara també és el president dels catalans i que té obligacions directes (amb jurament inclòs) envers nosaltres.

A sobre, una magna manifestació de l'ala més dura de la dreta del PP es pronuncia contra l'avortament, i diuen que no votaran Rajoy. I és que tot li surt malament: si es fa el tou, se'l mengen viu els seus; si es fa el dur, incrementa problemes com el de Catalunya. Ja ens ho advertia Montaigne: “Lleveu-los [als cortesans] llurs converses sobre els misteris de la cort, i són com peixos fora de l'aigua.”

Un dels delictes amb què han imputat el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau és el de prevaricació, que vol dir: “Desviar-se algú del seu deure, mancar a l'obligació del càrrec que exerceix” (?!), cosa que vol dir que les decisions del Parlament de Catalunya no obliguen els seus representants, perquè és només un ornament. També els acusen de malversació, mentre, amb els meus diners, paguem a Florentino Pérez 1.350 milions d'euros. I els acusen de desobediència, en un llenguatge castrense amb què es parla de superior a inferior, com ja confessaven a la sentència de l'Estatut del 2010. I vinga a parlar de lleis, mentre el ministre Fernández Díaz continua sense aclarir què va fer amb les filtracions sobre l'alcalde Trias, i mentre tota la ignomínia de la corrupció els va cobrint, a poc a poc, tots els racons del cos.