Els malhumorats

Amb el volum de titulars que va deixar anar Mas dimarts al Fòrum, ens va passar per alt la detecció d'un col·lectiu que existia però que encara no tenia nom. Deia el president: “En processos d'alta complexitat, no es pot convertir l'anècdota o el detall en categoria principal”, i afegia: “No es poden gastar energies que no ens sobren a ocupar-se de qüestions pròpies de llepafils o de perepunyetes.” La reflexió acabava amb aquesta conclusió: “A Catalunya hi ha discussions eternes sobre temes que a l'hora de la veritat són absolutament menors, secundaris o irrellevants.” Bé, com que és temps de generositats i d'autoinculpacions, m'acuso d'haver estat còmplice d'aquest tipus de discussions. En descàrrega meva diré que no cada dia hi ha esdeveniments històrics que ens permetin acurades anàlisis de gran calat i a vegades ens perdem amb bajanades. Per això, proposo que a la llista unitària no hi hagi ni un llepafils perepunyetes. És cert que això no és el que li cal al país en aquest moment greu de la seva història. Ara bé, estenc el dret a veto a un altre col·lectiu que, a parer meu, és molt més contraproduent per als objectius que persegueix aquesta candidatura transversal: els malhumorats. Malfiï's, president, dels que comencen el dia amb cara de pal. Un mal matí el pot tenir tothom, d'acord, per tant, malfiï's dels qui comencen el dia amb cara de pal però són incapaços de canviar el rictus en tot el dia i al vespre continuen amb el rostre restret. Els malhumorats són molts i dissortadament ells sí que serien capaços de fer una llista unitària i immediata. Els uneix estar enfadats perquè no saben com combatre el somriure, aquesta arma de construcció massiva. Però crec que els que somriuen són més. I davant l'empresa que hi ha per davant, president, abans que advocats, enginyers, metges, mestres, representants del tercer sector social, periodistes i polítics, el que cal és gent de bon humor o això serà insuportable.