La gent no es pot deixar de banda

uè interessa de veritat ara mateix al país? Oi que estem d'acord que la independència és la solució a tants anys de maltractament econòmic i de menysteniment cultural i lingüístic per part d'Espanya per poder construir així un país nou, millor i socialment més just? Quin hauria de ser, doncs, el proper pas, vista la impossibilitat de fer un referèndum en condicions? Les anomenades eleccions plebiscitàries reuneixen un ampli consens, almenys entre els partits sobiranistes i les principals entitats de la societat civil. Amb què més estaria d'acord gairebé tothom que vol la independència? Vista la desgana amb què la comunitat internacional es mira de reüll el procés català, és indiscutible que cal una gran i contundent victòria independentista a les urnes per demostrar que la voluntat dels catalans és molt ferma. Serà l'única manera de forçar el món a intervenir davant l'immobilisme espanyol. Per això cal que la demostració de força a les urnes sigui també claríssima. Tan clara que la comunitat internacional no pugui mal interpretar-la. Això s'aconseguiria, per exemple, evitant que s'haguessin de sumar diputats independentistes d'un costat o de l'altre o, fins i tot, que possibles pèrdues de vots d'alguns dels partits sobiranistes compliquessin l'anàlisi dels resultats electorals.

Una majoria de catalans també estan d'acord que, en aquest moment tan transcendent del procés, no es pot deixar la gent de banda, ni tampoc tota la seva il·lusió esmerçada aquests últims anys. I aquí rau, en certa manera, la força de la proposta feta pel president Artur Mas aquest dimarts. “No es pot tornar als despatxos allò que ja és de la gent, perquè s'ho ha guanyat”, va dir Mas, entre moltes altres frases per a la història. Una gent il·lusionada per un nou país que va omplir Barcelona en la gran manifestació la Diada del 12, que va donar-se les mans al llarg del país la del 13, que va fer la monumental V aquest últim Onze de Setembre i que va anar a votar massivament el 9-N. Un poble que s'ha ben guanyat que els partits es posin d'acord per assolir l'objectiu comú i que, sobretot, es mereix que no el decebin. Com tampoc s'ho mereix el país que tant diuen que estimen.

Q