Hemorràgia de marxes

Qui t'ha vist i qui et veu. Això, que no és més que una dita popular, podria representar el que passa al PSC. Ahir va ser Marina Geli. Abans havien estat Joan Ignasi Elena, Ernest Maragall, Glòria Plana i Toni Comín, per posar només alguns exemples. Definitivament lluny semblen els dies en què els socialistes governaven a les ciutats grans i en força municipis petits o en què el catalanisme era un valor més del partit. Veient com van les coses, les enquestes els auguren una pèrdua considerable de suport, i hi haurà poblacions on fins i tot els costarà fer llista per a les municipals del maig. Amb aquest panorama, ningú s'ha plantejat que potser les coses no s'han fet prou bé i que la sagnia no sembla tenir aturador?