Solars

Buscar un solar per instal·lar el Senat. Quina feinada. Doncs ves que no l'acabin instal·lant a la plaça de les Glòries Catalanes. Els solars diuen molt també d'aquest urbanisme que ha fet un continu del perfil de costa, que ha acabat completant el vell somni de la Catalunya ciutat. La que acabarà sent circumscripció única a la força, perquè ja no quedarà ni un trist hort que ens doni bledes de quilòmetre zero.

La setmana en què el president de la Generalitat ha plantejat un dibuix, un full de ruta que passa per bastir estructures d'estat pròpies per a Catalunya, hi ha qui ha tret la pols a la vella idea maragalliana, el somni de l'Espanya plural que hauria de tenir distribuïts els centres de poder arreu dels territoris que la integren. Però aquell vell somni de la bicapitalitat de Maragall s'ha esvaït, per molt que Jaume Collboni la recuperi, i que fins i tot a Pedro Sánchez li faci gràcia. Fins Bloomberg, que ja sabeu que pesa, diu que és el govern espanyol qui té aquesta idea al cap.

Al “petit Nicolás”, l'emissor més solvent de l'Estat, se li ha girat feina. Vinga a buscar solars, o millor encara, que compri algun dels edificis que la Generalitat ha posat a la venda. Així encara en trauríem algun benefici. Per cert, se m'acut que Monago ven la seu de la presidència extremenya. Potser seria més bon lloc per ubicar el Senat de l'Espanya plural, aquesta que ha estat incapaç de tenir lluny de Madrid la seu de les telecomunicacions. Amotinament dels funcionaris que són l'essència de l'Estat, si es tractava d'anar a Barcelona. Ja és ben cert això de les diferències de longitud d'ones. Mentre hi ha qui busca solars per al Senat, el jutge Vidal anuncia que el 7 de gener hi haurà enllestit un esborrany de constitució catalana. Els senadors valdrà més que truquin a Christo, aquell artista que embolica grans edificis amb roba. Ja ho va fer amb el Reichstag. Doncs un bon farcell d'escons, que així no s'ompliran de pols.