Rajoy, Catalunya i la història real

ra que, malauradament, ens ha deixat el periodista Narcís-Jordi Aragó, que va dirigir aquesta revista en els difícils anys del final del franquisme i els primers de la Transició, cal recordar que un dels molts papers que va tenir Presència en aquella complicada època va ser justament la recuperació de la memòria històrica. Explicar, entre moltes altres coses, allò tant repetit: qui som, d'on venim i on anem. En tots els àmbits, des de la història pròpiament dita fins a la literatura, la música, la llengua, la geografia i el paisatge. Era una tasca que calia fer després de més de quaranta anys d'obscurantisme franquista en què es va intentar eliminar-nos com a poble i com a cultura. Amagant-nos la nostra història o, directament, canviant-la, imposant una visió d'Espanya que, curiosament, sembla haver arrelat ben fort en la ment de molts espanyols. Inclosos els seus dirigents polítics. És allò que explicava un tinent en una classe a tot de reclutes en els anys de la mili i que un company de colla no es cansa de recordar. Deia el militar: “Primer hi havia els celtes i després els ibers. Es van unir com a celtibers i així va sorgir Espanya!”

Potser és per això que, en les seves intervencions en el debat d'investidura d'aquests dies, el candidat Mariano Rajoy ha explicat una història d'Espanya que sembla inspirada en aquesta bajanada militar. Mentides i manipulacions històriques, tot s'hi val per menystenir els drets de Catalunya a la independència. Des d'invocar una Espanya “com la nació més antiga d'Europa” fins a negar la repressió patida pels catalans, la seva llengua i la seva cultura. I, sobretot, igualar com sigui Catalunya amb la resta d'autonomies espanyoles. És a dir, dissoldre Catalunya en el “cafè per a tots” per poder afirmar tot seguit que la “sobirania” és de tots els espanyols i que, per tant, “això que vostès pretenen no es pot fer”. Arguments simplistes que obliden que darrere la lluita per una Catalunya millor hi ha milers de persones que, elles sí, coneixen i tenen ben present la història i els drets històrics que els emparen. Gràcies, entre altres coses, a la feina de periodistes com Narcís-Jordi Aragó, a qui homenatgem de nou en aquest número, recordant, per exemple, com ha canviat el mapa d'Europa en els últims vint-i-cinc anys.

A