18-D: fum, fum, fum...

Per cada cinc ciutadans que agrairan no haver d'escoltar els acudits de cada any del tiet graciós o que s'estalviaran asseure's a la taula amb els sogres o els cunyats el dia de Nadal, n'hi haurà mil més que maleiran els ossos als polítics per haver-los esguerrat les festes perquè han estat incapaços de fer la feina per la qual se'ls paga. A banda de la despesa econòmica que suposa per a les arques de l'Estat i l'obligatorietat d'acudir a una mesa electoral a qui li toqui, una cita a les urnes obliga moltes persones a treballar i implica mobilitzar molts voluntaris dels partits. I el que qualsevol altre dia de l'any hom es pot prendre com un sobresou o com una jornada engrescadora per a les expectatives de la seva formació, en aquest cas pot ser motiu d'un sever càstig electoral, ja sigui quedant-se a casa –en unes terceres eleccions l'abstenció està garantida– o votant l'opció radicalment contrària a la que van votar la vegada anterior.

Els partits donen per fet que Mariano Rajoy no serà capaç d'arribar fins a les darreres conseqüències en el “segrest” del Nadal. Encara més, després del fracàs el mes de maig passat de les negociacions per reduir la despesa de la campanya del 26-J, pot ser que en l'única cosa en la qual es posin d'acord de forma unànime els grups polítics sigui una reforma exprés de la llei electoral. Només cal una majoria parlamentària per executar-ho. Però segur que cap formació s'oposarà a la modificació. Encara més, si arriba el moment, el PP serà el primer interessat a no enervar els ànims dels ciutadans.

Aquesta modificació, si més no, suposaria especificar dins la norma que, en cas de repetició dels comicis generals perquè cap candidat no ha pogut superar la investidura –un fet inèdit fins ara–, la campanya electoral s'escurçarà una setmana. Des de la convocatòria formal, doncs, ja no es comptaran els 54 dies que marca la llei actual, sinó 47. Així que, si res no ho impedeix, el 18 de desembre, fum, fum, fum...