Aragó i l'Arcàdia

Uns quants lectors em van preguntar, aquest dia, si escriuria alguna cosa sobre en Narcís-Jordi Aragó. Per descomptat que sí. És un bon començament de temporada, fixar-se en qui va ser mestre de molts periodistes i cronista contumaç no solament de la ciutat de Girona sinó del territori que l'envolta i de la història que la protegeix i que fa que tingui sentit tota la resta.

Una de les característiques més notables de l'Aragó va ser la voluntat de restablir el fil de la memòria amb un passat que, per a Girona, s'havia convertit (de fet, ell hi va ajudar com pocs) en un moment decisiu de la història. L'herència del noucentisme, des de l'arquitectura fins a la literatura, des de la recuperació del patrimoni fins a la introducció de la cultura com a protagonista del país, va ser un dels motors de la tasca intel·lectual de l'Aragó. Ell formula nexes d'unió entre aquella Girona arcàdica i la Girona devastada dels anys de la dictadura i estableix, alhora, la necessitat de la regeneració democràtica amb fórmules de progrés i l'emmirallament en el que va significar l'esclat dels primers anys del segle, fins a la guerra, inclosos els temps convulsos de la República, amb menys profunditat intel·lectual però amb una notabilíssima efervescència ciutadana.

Una de les coses que més envejava (i envejo) de l'Aragó –jo, que visc a l'altre extrem– és la seva meticulositat. Ho comprovaves quan veies que el discurs pronunciat amb una oratòria eficaç i pulcra era el producte d'hores de reflexió i síntesi, de treball i esforç. I ho hem pogut testificar en la seva mort, quan ha esgarrapat els últims moments (els últims mesos) de lucidesa per fer neteja de l'arxiu, per ordenar uns papers que ja estaven ordenats, per transferir a la ciutat el seu cabal de saviesa i de coneixement. L'Aragó ha mort amb la mateixa delicadesa i discreció que va viure, i ha representat, fins al final, el paper que ell mateix es va adjudicar en el repartiment: la baula que estableix lligams, que relaciona passat i futur, que canalitza el riu per on transcorren les generacions.