La Diada de futur

A banda de l'extraordinària proposta que va ser la Via Catalana cap a la Independència del 2013, enguany és la vegada que es fa un plantejament més pragmàtic de la Diada. Tot i que les grans concentracions dels darrers anys a Barcelona donen una bona idea de quin és el sentiment patriòtic del país, s'hi entreveu una demostració de centralisme que no m'acaba de fer el pes. Mobilitzar cinc concentracions alhora permetrà que molta més gent hi participi, i no tinc dubtes que es reconfirmarà un cop més de quina fusta estem fets. Ara bé, tenint en compte que sóc dels que mai no diuen blat si no és el sac i ben lligat (i, en casos com aquest, sobretot, pagat!), ja avanço una proposta per a l'Onze de Setembre del 2017 que pugui donar una resposta definitiva sobre el compromís polític del país. Es tracta que hi hagi concentracions a les 948 principals places de tots els municipis de Catalunya: des de la plaça de l'Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà fins a la plaça de Catalunya de Barcelona. I quan el firal s'ompli, doncs cap al passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, la Via Laietana... Es tracta de col·lapsar els centres de tots els pobles i ciutats de Catalunya, i així ningú podrà lamentar que la Via no passés per Lleida, o queixar-se perquè ara Girona no surt entre els punts de concentració. A més dels 948 municipis, també es poden fer mobilitzacions en nuclis poblats com ara Calella, Llafranc i Tamariu, que pertanyen a Palafrugell, i tots els supòsits similars que hi hagi arreu del país, a veure si podem arribar al miler de manifestacions, el mateix dia i a la mateixa hora, amb la lectura d'un manifest que pugui assumir pràcticament tothom amb l'excepció dels addictes d'aquesta Espanya que ens ignora. Pel que fa a la polèmica gironina, em sembla perfecte que Salt sigui el punt de trobada, tot i que, amb una mica de mà esquerra, simplement es tractava d'ajuntar el passeig d'Olot amb el passeig dels Països Catalans i tothom content; però vaja, estem parlant de la xocolata del lloro. Mai he entès com l'Onze de Setembre es poden convocar diferents actes o concentracions en funció de les sigles de partit i que havent-hi una mateixa finalitat no hi hagi un consens real. Separar-nos de l'Estat espanyol és una feina molt dura, desagradable i extremament complicada. Si fem bullir l'olla, que sigui amb tots els ingredients, sense excepcions!