Salt, sant tornem-hi

Cada dia accepto amb menys incomoditat la sentència d'Alfons López Tena, un personatge de tracte dur però de ment lúcida: –“Els catalans desitgen la independència però no la volen.” Ja deu ser això, ja... A una banda tenim els de la CUP, per a qui la independència és una tramoia del seu veritable objectiu: rebentar el capitalisme. Si no és per imposar els seus dogmes de ferro colat, l'alliberament nacional els importa un rave. Per això envien líders a la paperera de la història i fan “mutar” acords signats. Oh, i espera't... La seva posició és tan intransigent que ha fet créixer un sector que també desitja la independència però que, molt comprensiblement, comença a no voler-la, tampoc, si l'han de liderar els sectaris. Al capdavall, si els cupaires la supediten a la imposició d'una hegemonia tardocomunista, per què no haurien de supeditar-la ells a una contenció de la demagògia extrema? Tenim a l'altra banda el que López Tena qualifica d'independentisme infantil. –“Fan com els nens petits, que obren l'armari dels pares i juguen una estona a posar-se les seves sabates.” És l'independentisme que parla de PIB, d'UE i d'ONU, d'unilateralitats, de consellers de política exterior i d'estructures d'estat, però que no conrea pensament polític crític capaç d'oposar-se al de la CUP i no es planteja amb quines sabates s'ha de presentar al món el nou estat. Fa el mec amb les de l'adult, però un dia li canviaran els peücs per unes de pell de primera comunió i ja se sentirà prou homenet. És l'independentisme que bufa per fer ampolles, però el foc que el posi un altre... I, doncs, amb aquest panorama, què fem diumenge? Anar a Salt, què vols! T'hi durà el mètode escolàstic: addo tertium... I és que sí, noi, encara hi ha una altra categoria: aquells que no desitgen la independència de Catalunya, no la volen i, a sobre, fan tot el possible perquè no se'n parli mai més, ni d'independència ni de Catalunya. És el centralisme de Rajoy, l'anticatalanisme de Rivera, el jacobinisme de Sánchez, el trilerisme hispanocèntric d'Iglesias... Potser la mani de l'11-S, amb tanta idea de brillantina, ja és un pretext perquè uns quants polítics d'aquí puguin anar fent la viu-viu. El cas, però, és que encara necessitem sortir al carrer per recordar als polítics d'allà que ni de bon tros ens faran la mort-mort..