Excuses de mal pagador

Avui arrenquen unes eleccions a Euskadi i a Galícia que el PP i el PSOE pretenen fer creure que seran la gran solució de la política espanyola. La clau, diuen, la té el PNB i la possibilitat que necessiti els vots de Mariano Rajoy. Si Íñigo Urkullu no vol dependre exclusivament de les exigències de Bildu, potser sí que caldrà sumar-los, però els bascos donen per fet que els rebran gairebé de franc. Perquè el PP ja ha suggerit que farà el que calgui per evitar que l'esquerra abertzale o Podem marquin l'agenda basca. Amb aquest panorama, per què s'hauria de mullar el PNB en una investidura espanyola amb un sí? Faria prou movent-se cap a l'abstenció, encara que aquest seria un gest insuficient. Això sí, durant la legislatura –si és que arrenca algun dia– es podrien entendre's molt bé a l'hora de votar lleis econòmiques. Urkullu ho té fàcil: buscarà el suport dels partits estatals per a determinades iniciatives –fins ara ho ha fet el PSOE– i mirarà cap a Bildu per mantenir el perfil sobiranista. I a Madrid, tranquils, perquè mentre aquest sigui l'esquema, Euskadi seguirà en l'independentisme de baixa intensitat.

En un altre indret del Cantàbric, el resultat tampoc no sembla que hagi de ser cabdal per resoldre el trencaclosques. Els que voldrien que Rajoy o Pedro Sánchez es retiressin per facilitar l'entesa entre el PP i el PSOE confien que un mal resultat dels seus candidats els obligui a fer un pas enrere. Però si, com apunten algunes enquestes, Alberto Núñez Feijóo manté la majoria absoluta, Rajoy surt enfortit. I si la perd, té la garantia que el 25-S el PSdG quedarà en una situació molt més feble per poder dir a Sánchez: “I tu, pitjor!” Però com que el socialista sempre cau de potes com els gats i és un mag traient suc de les derrotes, encara hi ha qui somia en un PSdG molt més enfonsat, però governant amb En Marees. Per tot plegat, on és el desllorigador basc i gallec? No deu ser que tots plegats usen el 25-S d'excusa per entretenir l'espera fins al 18-D?