Les concentracions d'avui

Havia decidit de no assistir a la concentració de l'Onze de Setembre d'avui, però les admonicions amicals i familiars me n'han fet desdir. Trobava i trobo, encara que puc estar equivocat, que la celebració en diversos punts del país és dissolvent, que els missatges que s'hi han de proclamar són confusos, amb aquest RUI amb el qual no estic d'acord, potser perquè no l'han explicat bé o no l'he sabut entendre... I a més a més: quina utilitat té l'aplec si ja hem expressat als polítics la nostra voluntat i són ells ara els que l'han de posar en pràctica? La hi posaran? Ho podran fer, almenys segons el calendari del “full de ruta” que tampoc no acabo de veure clar? Davant els resultats de les últimes eleccions se'ns va dir que l'objectiu era sumar més efectius als convençuts dels avantatges de la independència. Un RUI demostraria que s'ha fet la feina i s'ha sumat?

Restat, segur que no. Encara que no anés ningú a les concentracions d'avui: un independentista no es fa enrere. I molt menys davant l'agressivitat sostinguda de l'Estat i els partits i les instàncies judicials i opinadores que el conformen. L'últim cas: no acceptar que el Partit Demòcrata Català pugui ostentar aquest nom pot ser legalment justificable, però no ho és gens que li vulguin fer alterar la ideologia per legalitzar-lo. Això no és democràcia ni és res i trobo que els analistes polítics, entretinguts amb el nom, hi han fet poc èmfasi. I mentrestant els partits franquistes i falangistes se la campen. Un motiu per fer-me present a la concentració: a favor de la democràcia i la dignitat. Com sempre.

Vaig assistir a la manifestació de Sant Boi, avui fa quaranta anys. Veig que alguns partits d'esquerres, entre ells ERC, han celebrat l'efemèride d'aquell acte unitari sense la presència de tota la unitat independentista actual. Sant Boi va ser un invent de la UCD, i després del PSC, per rebaixar la temperatura reivindicativa de l'Onze de Setembre: Rafael Casanova va morir a la ciutat de vell, plàcidament al llit i conformat amb el règim borbònic, en comptes de fer-ho abraçant el penó de Santa Eulàlia, com ens volien fer creure ERC i Jordi Pujol. Ara ERC insisteix en Sant Boi i restringeix el dret d'amissió. Però bé, amics i familiars: avui seré a l'Arc de Triomf, sucursal de Salt, Lleida, Tarragona...

Vaig anar a la manifestació del 1977, la del milió. Després, a cap més perquè el que s'hi reclamava –Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia– va quedar satisfet. Em limitava a dur una flor al monument a Casanova que hi ha a la meva ciutat. Aquest any hauria fet el mateix, però és clar: les reclamacions exigides en les noves i multiplicades manifestacions no s'han aconseguit. S'aconseguiran per molt que hi insistim? Per si de cas, hi seré.