La qüestió és Catalunya

Quan surti a la llum pública aquest article ja s'haurà celebrat la Diada descentralitzada, amb les cinc convocatòries arreu del territori. Per aquesta raó és fa difícil especular, escriure sobre el contingut de la mobilització ciutadana de l'Onze de Setembre. En qualsevol cas, jo sóc dels que estava una mica “deprimit” i “defallit” sobre la situació social i política de casa nostra, amb un cert estancament de l'anomenat procés; però és clar, desprès de reflexionar una mica, escoltar algunes tertúlies televisives de l'altiplà i llegir certes declaracions d'alts dirigents de l'Estat espanyol, més enllà del govern en funcions arribes a la conclusió que no només col·lectivament parlant ens hem de “posar les piles” sinó que ens cal, urgentment, “recarregar-nos amb una gran bateria Tesla, per a cotxes elèctrics.

Aquest mes de setembre de 2016 serà, sense cap mena de dubte, el mes de la qüestió catalana dintre de l' empantanegada política espanyola. No podem oblidar que la crisi política, econòmica i social a l'Estat espanyol no és, només, la crisi del bipartisdisme i de la manca de cultura política de coalició. Catalunya –la manca del seu reconeixement com a nació diferent i diferenciada, no només políticament sinó també econòmicament i socialment, i la seva persecució política a través de les altes institucions de l'Estat– és l'element nuclear de les causes del bloqueig de la política espanyola. L'obsessió dogmàtica i malaltissa de la superestructura de l'Estat espanyol de no voler reconèixer el dret a decidir (el dret a l'autodeterminació dels pobles amb tots els ets i uts), és la característica principal que converteix la democràcia espanyola en un sistema polític de molt baixa qualitat democràtica, social i moral. De fet, no és “la qüestió catalana tradicional” el problema que no deixa modernitzar Espanya; sinó que Catalunya és la qüestió central per excel·lència, que impedeix un model polític –més enllà de les diverses ideologies– amb legitimitat democràtica i llibertat política de debò, com pot ser per exemple el Regne Unit. En síntesi, la qüestió de fons que impedeix la regeneració democràtica i política a l'Estat espanyol és Catalunya. Catalunya també ha de canviar molt, millorar en diversos aspectes econòmics i socials, però la nostra nació ja fa molts anys que hauria d'haver estat un Estat independent dintre de la UE. Catalunya ha de ser definitivament “el sud del nord d'Europa”, en comptes de continuar pidolant per esdevenir el líder d'un Estat espanyol reaccionari que ha perdut completament el nord.