Europa: la fi de la innocència

Evitem el Brexit és el títol d'un article que vaig fer a primers d'any, en el qual exposava la importància d'evitar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. El resultat ja el sabem tots, va guanyar el Brexit i ara estem en un marasme d'indefinicions que ben bé no sabem com anirà, però ja hem vist que el Brexit ha generat conseqüències polítiques immediates (canvi de govern al Regne Unit) i econòmiques (disfuncions a les borses i en la valoració de la lliura esterlina), però encara no hem vist les conseqüències a mitjà i llarg termini que se'n derivaran un cop el govern britànic activi l'article 50 dels tractats europeus, que és el que dóna la sortida a la difícil negociació entre la UE i el Regne Unit. Però la cosa no acaba aquí, perquè el Brexit ha donat ales als partits euroescèptics i antieuropeus, i es tem per l'efecte contagi que pugui tenir en governs d'altres estats membres, que es veuen pressionats per altres situacions complexes que afecten la UE, com són la difícil sortida de la crisi, especialment als estats de l'est i del sud, i la gestió de la immigració i els refugiats, als estats de l'est. Així, avui estem en una Unió Europea molt diferent de la dels anys vuitanta, moment en què hi havia il·lusió per la integració europea i es feien passes significatives en el marc del mercat únic, de la moneda única, de la llibertat de moviments, en l'increment de drets i llibertats, molt perceptible si ho comparàvem amb com era Europa en els anys seixanta. Però ara és molt diferent perquè estem al mig d'una crisi econòmica i de conflictes bèl·lics en estats veïns que ni la UE ni els estats membres han sabut o volgut gestionar, i que ha provocat la greu crisi de refugiats, que alhora ha generat disfuncions en la gestió conjunta, actuant de manera molt diferent segons l'estat membre que ho feia i tornant a solucions estatals en comptes de trobar consens general per un tema humanitari que depassa l'àmbit d'actuació d'un estat. I facilitat per les noves tecnologies, tota aquesta nova realitat l'hem seguit a l'instant que succeïa, veient imatges i situacions en contradicció amb els valors que defensa la UE. I ens hem adonat que l'Europa idealitzada que teníem ens ha mostrat ara la cara més amarga. És com si s'hagués acabat l'edat de la innocència i haguéssim entrat a la dura realitat. I per donar cos a aquesta situació estem veient com les forces antieuropeistes, partits i governs, aprofiten el desconcert per mirar el futur en clau estatal i sense respecte a les llibertats aconseguides. Una mostra la tenim en la recent trobada entre el govern hongarès i el polonès, en la qual s'han sentit crítiques ferotges contra la UE actual i posicions a favor de minar el projecte europeu i reconduir-lo cap a una visió estatal. Ja sé que no és el millor moment i que pot semblar utòpic, però s'ha de lluitar contra aquests moviments. Els governants, els polítics i la societat hem de preservar els valors de la UE basats en la democràcia, la pau, la llibertat, la solidaritat, la tolerància, els drets de les minories i els drets humans. Les generacions futures ens ho agrairan.