Opinió

Vuits i nous

L'Onze, de cinc en cinc

“Ramon Llull es va convertir després de cinc manifestacions

Recordin-me que no posi mai més en dubte la solvència d'Òmnium Cultural i l'ANC, les entitats que cada any organitzen les cites de l'Onze de Setembre. Tampoc la capacitat de mobilització i entusiasme dels independentistes. Cinc anys, i cinc èxits. Diumenge passat, cinc punts de reunió, i tots plens. Jo, com d'altres, havia pensat que aquesta dispersió territorial seria dissolvent, i que era també una argúcia dels organitzadors per dissimular un possible fracàs si la gent, cansada i decebuda després de cinc anys de no obtenir satisfacció a les seves reivindicacions, no responia a la crida en un sol punt. Barcelona ha fet el ple de cada vegada, i s'han sumat a la festa multitudinària Lleida i Tarragona, els territoris tinguts per més refractaris a l'independentisme; Salt, que ve a ser com l'Hospitalet o la Santa Coloma de Girona, i Berga, que ha recollit els efectius de la Catalunya central. Lleida, Tarragona, Salt i Berga han acollit les manifestacions més grans de la seva història respectiva. Els alcaldes de Salt i Berga n'han estat molt contents. Els de Lleida i Tarragona, no tant, i per primera vegada els ha incomodat un rècord.

Gent “cansada i decebuda”, dic? Dies abans de les cinc concentracions de diumenge alguns asseguraven que la pulsió independentista era una bombolla desinflada, que el sobiranisme anava de baixa... Ja m'explicaran per què... La gent pot estar “cansada” de manifestar-se, que és una acció que demana desplaçaments i passar calor, però no de ser independentista. Ni que no hagués anat ningú a les manifestacions: qui era independentista l'any passat ho era igual aquest any, i encara amb més motiu i amb més acompanyament perquè durant aquest període temporal l'Estat espanyol no s'ha mostrat més afable, sinó cada cop més hostil i agressiu. Els alcaldes de Tarragona i Lleida també en pateixen les conseqüències. Anar a Tarragona per via fèrria és com anar-hi amb el tren de la bruixa. Que s'ho rumiïn.

Però bé: hem de pactar amb l'Estat? Hi hem d'arribar a acords? El president Puigdemont va anunciar en plena concentració a Salt que de nou demanarà un referèndum “legal” a Madrid. Els que exigeixen aquest referèndum “legal” i no van per aquest motiu a les manifestacions més expeditives poden estar contents. Ara: què diran si l'Estat de nou el rebutja?

Al vespre, TV3 va oferir una aproximació a la figura de Ramon Llull. S'hi va explicar que el barbaflorida va tenir la il·luminació de la seva vida després que Jesucrist crucificat se li manifestés cinc cops. Amb una aparició no en va tenir prou. Van haver de ser cinc. TV3 sempre tira amb bala. Després de cinc compareixences al carrer i cinc de simultànies diumenge, hi haurà algú que caigui del cavall?