Del Leclerc a l'Ikea

A Salt, fa anys, alguns vàrem pensar que l'activitat comercial a mitjana i gran escala seria un revulsiu per a l'economia local, en caiguda lliure provocada pel col·lapse del nostre tèxtil.

Teníem terrenys i la sortida de l'autopista donava una oportunitat. De promotors no en varen faltar, però els francesos del Leclerc foren els més disposats a fer la inversió. Abans, vàrem pactar i aprovar un pla urbanístic que revertia a l'Ajuntament uns aprofitaments dels quals encara vivim: tota la zona de l'Era de Cal Cigarro, convertida en terreny públic i urbanitzada per als equipaments que durant una bona colla d'anys han permès disposar d'espai gratuït per equipar-nos.

El Leclerc havia de ser un dels supermercats més grans de Catalunya, i no hi havia associada cap construcció de pisos; l'aparcament, per exemple, era tot en superfície, cosa que impedia construccions addicionals. Leclerc, per cert, no és una cadena tradicional, sinó que funciona com un padrinatge que fan altres propietaris a un directiu perquè alhora esdevingui propietari d'un súper. Aquest era el cas de Salt. La Comissió d'Equipaments Comercials, en mans de la vella Unió Democràtica de Catalunya, va dir que no a la voluntat unànime municipal. Vaig voler veure el president Pujol, per demanar explicacions de la negativa. La Generalitat havia aprovat un pla urbanístic per construir una gran superfície i ara la mateixa Generalitat ens denegava el permís per engegar. En Pujol no em va voler rebre, a canvi em reberen l'Oriol Pujol i en Xavier Trias, que no tingueren cap problema per dir-me que el Leclerc els faria perdre vots a Salt.

La resta és ben coneguda: Convergència i ERC governen Salt i tiren endavant un centre comercial de capital alemany; això sí, amb una modificació del pla parcial que permet la construcció de més de 300 pisos, dels quals encara veiem les entranyes i els cartells, amb una obra aturada des de fa més de deu anys.

Salt no necessitava ni necessita més parc comercial. Si amb el Leclerc hauria pogut caure l'activitat comercial al centre del poble, amb l'Espai Gironès ha caigut definitivament.

El que Salt necessitava era un suport en forma de discriminació positiva per la seva peculiaritat. Un poble d'acollida d'immigració –de la qual es varen voler escapar tots els pobles veïns, inclosa la capital–. A Salt, l'existència del centre comercial ni ha fet pujar el nivell de vida ni ha redreçat la feixuga economia municipal.

Ara, el govern de Catalunya –sembla que amb l' acord de determinats grups municipals– ens vol vendre que la nostra salvació a l'atur, a la crisi, és la instal·lació a Salt d'un Ikea. Aquest monstre, incapaç de vendre cap peça muntada i que fa que una visita sigui un recorregut obligat en el laberint del consum capitalista.

No entraré a blasmar el que significa i és Ikea, però sí que advertiré que amb aquesta operació perdrem potser la millor peça urbanística de les comarques de Girona. Us demano un petit exercici: vegeu-la des del cel a través de les aplicacions de Google. Veureu que reservar això per al futur no és cap animalada. Convocar un concurs d'idees per a la seva protecció o desenvolupament sense tant de ciment hauria de ser una proposta gens menyspreable.

Tinc la sensació que l'Ikea ens costarà més diners que no pas beneficis aportarà al municipi. Decididament avançarem fins a convertir-nos en un lumpen-poble, i els llocs de pseudotreball que crearà no cobriran tot el que farà tancar, no sols a Salt sinó arreu. Si el Leclerc o l'Espai Gironès no havien de ser ni han estat cap solució a l'economia saltenca, l'Ikea serà un altre fiasco. Aquesta vegada, però, haurem liquidat per sempre més el nostre territori municipal.