Superar

La resposta al ministre Margallo, si és que calia donar-li'n, en la prèvia de la diada de l'Onze de Setembre va ser la mateixa manifestació massiva de catalans, tant pel nombre com pel caràcter profundament pacífic i transversal. Segons Margallo, d'una crisi se n'acaba sortint i un atac terrorista se supera, però la dissolució d'Espanya és irreversible. No és la desbarrada d'un ministre, és un sentiment àmpliament compartit a Espanya. No hem sentit, fora de Catalunya, gaire disconformitat. Però més que un avís/amenaça als catalans, aquesta reflexió és una descarnada definició d'Espanya. Perquè retrata el pensament que impedeix que Espanya sigui un estat capaç de progressar.

Precisament el problema profund d'Espanya és que no ha sabut superar el fet d'haver estat un imperi construït per les armes i que fa molts anys que ja no ho és; el fet d'haver vençut però mai, d'haver convençut; de ser un país d'hidalgos i no de gent emprenedora. De ser un país de matriu castellana que només és capaç de relacionar-se amb els altres amb la intenció d'assimilar-los; de tenir una cultura excloent que necessita que les altres, dins l'Estat mateix, es dissolguin. De ser econòmicament parasitària dels territoris de cultura emprenedora. El problema d'Espanya és, en definitiva, que és incapaç de superar la seva pròpia manera de ser.

Espanya s'enganya, també. De veritat es creu que d'aquesta crisi econòmica n'està sortint? Espanya només s'està beneficiant de la inèrcia dels països que sí que han pres mesures per sortir de la crisi econòmica. Què ha canviat del model productiu espanyol? És la conjuntura europea, que tampoc no és per tirar coets, la que impulsa les dades macroeconòmiques de què presumeix Rajoy. És clar que el PIB espanyol creix percentualment més que a altres països. Quan es ve de tan i avall, les comparacions afavoreixen el ressagat. I a l'Espanya centralista no interessa mirar des de quines parts de l'Estat s'impulsa aquest creixement. I tot i així hi ha molts espanyols que no superaran mai aquesta crisi.

I un atac terrorista se supera, senyor Margallo? Ho ha preguntat a les víctimes? Ho diu un govern que il·legalitza partits i veta candidats, perquè per fer la política que l'interessa li anava més bé tenir el context de la violència d'ETA que un de pau. El que no pot superar Espanya és tenir un ministre de l'Interior que es vanta d'haver-se carregat el sistema sanitari català o que fa “afinar” afers de guerra bruta a la fiscalia. I tanta immundícia més.

I, finalment, sí, senyor Margallo, la dissolució d'Espanya és irreversible. I probablement l'única manera que aconsegueixi superar-se ella mateixa i convertir-se en un estat més petit però amb la necessitat d'espavilar-se.