Vila-sacra

Estic fastiguejada; pitjor encara: sento fàstic. Recordo Companys entre barrots i sento la prepotència governant-me, més enllà dels meus desitjos. Veig l'espectacle grotesc de Rita Barberá i els pits inflats de sobergueria de dirigents imbècils.

A sobre, el que li ha passat a Marta Rovira, com a tantes dones, assaltades, humiliades i sentint-se desprotegides, senyal que encara vivim a les cavernes.

Sí, sento fàstic. I no vull ni sentir a parlar de la poètica com a substitució de la política.

Per tant parlaré d'un fet lluminós: el 10 de setembre, i per gentilesa de l'historiador Josep M. Figueres, em reclamen a Vila-sacra a fer el pregó de la Diada. El tracte és exquisit; l'Ajuntament m'honora amb uns volums interessantíssims, i puc llegir, lluny de prejudicis, el llibre Lluís Companys diputat per Sabadell, del mateix Josep M. Figueres. Us el recomano, sobretot a aquells que sempre el comparaven, en detriment, amb l'“Avi” Macià.

Però per sobre de tot recupero un llibre mític fruit d'un discurs mític del poeta i escriptor Fages de Climent, tan oblidat fora de l'Empordà. El seu parlament, que fa tant goig de llegir, es titula: Vila-sacra, capital del món, un discurs que et deixa bocabadat, a partir de la premissa següent: què hauria passat si els catalans no haguéssim perdut la batalla de Muret?, amb la conclusió que Vila-sacra seria la capital del món, rètol amb què us rep el municipi a la seva entrada. Magnífic. I emocionant, per a mi, quan diu que Canigó tindria tiratges milionaris (Fages va col·laborar assíduament a la revista independentista). Socarró i enginyós, és autor d'un quartet sobre Figueres que fa: “Al carrer de Monturiol/ l'inventor del submarí, / jo i en Salvador Dalí, / tres genis, vam veure el sol”. Ja a Figueres tasto el vi blanc més deliciós que he provat mai: Vinyes dels Aspres, de Cantallops. Que els déus beneeixin aquests vinyataires, que tenen dret a ser també la capital del món; almenys del món del vi. Exquisit.