Contra Merkel es viu millor

L'endemà de les eleccions regionals de Berlín, que van representar per a la CDU no tan sols un mínim històric a la capital (17,6%) sinó també el quart revés d'aquest any després de les derrotes a les eleccions de Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i Mecklenburg-Pomerània Occidental, Angela Merkel va convocar una roda de premsa per valorar els resultats. La compareixença es va convertir en una profunda reflexió de la cancellera alemanya sobre la política de refugiats que ha aplicat fins ara, ja que tothom apunta que aquesta és la causa de la davallada electoral dels democratacristians en benefici dels populistes de dretes d'Alternativa per a Alemanya (AfD).

La dreta populista ja és present en deu Parlaments regionals i a Berlín van acabar sumant el 14,2% dels vots. És per això que ara la CSU, el partit germà de la CDU, tem perdre vots conservadors a Baviera, sempre més a la dreta que Berlín, i, de retruc, la seva majoria absoluta, quan es convoquin eleccions en aquest land. La qüestió dels refugiats, que el govern d'Alemanya ha entomat amb més valentia que cap altre govern de la UE, incloent-hi els pretesament d'esquerres d'Itàlia i Grècia, s'ha convertit en el gran cavall de batalla electoral i la CDU n'ha patit més els efectes negatius que no pas l'SPD. La Gran Coalició alemanya entre democratacristians i socialdemòcrates està en hores baixes per aquest motiu i perquè la lleialtat entre uns i altres és estantissa i circumstancial, fruit de la necessitat política de posar ordre a l'economia més que no pas de cap mena de complicitat entre els dos socis.

En canvi, l'AfD va camí de convertir-se el 2017 en la tercera força política al Bundestag perquè s'oposa aferrissadament a la política de refugiats de Merkel. Frauke Petry, líder de l'AfD, ha sabut sacsejar el tauler polític i ha posat contra les cordes la Gran Coalició però, també, la relació entre la CDU i la CSU. Segons el vicecanceller socialdemòcrata, Sigmar Gabriel, les “continuades picabaralles” entre la CDU i els seus socis bavaresos de la CSU en la política de refugiats han alimentat el discurs populista. L'argument és pervers. Que l'esquerra atribueixi l'ascens de la dreta xenòfoba a Merkel i a la seva política “tova” amb els refugiats és un retret absurd. ¿És que Gabriel hauria preferit que Merkel s'hagués decantat per una política dura? Alemanya ha confiat, potser ingènuament, que el conveni de Dublín mitjançant el qual es va acordar que es faria tornar els sol·licitants d'asil als estats de la UE on van ser registrats per primer cop, l'alliberaria de la pressió. No ha estat així. Cap país no ha complert el conveni perquè tots els governs tenen por de la seva pròpia dreta populista i se'n prevenen endossant el mort al veí.

No tinc cap simpatia per Angela Merkel, però reconec que em va sorprendre la seva decidida aposta per acollir refugiats a pesar de les reticències dels seus socis europeus. Com també em va sorprendre la seva valenta resposta a la pregunta d'un periodista sobre un estudi segons el qual un 82% dels enquestats exigeixen un canvi de rumb en la política de refugiats. Merkel va refermar-se en el que ja havia dit el 2015: “Si en aquesta xifra veiés quins canvis volen entraria de gust a discutir la qüestió. Però si aquesta xifra sortís de persones que senzillament no volen cap estranger, i en especial cap estranger de religió musulmana, llavors jo com a cancellera no la podria tenir en compte, perquè això contradiria la Constitució i el fonament ètic de la CDU.” Més clar, l'aigua.

La “cancellera de ferro”, la “cancellera de l'austeritat”, no vol mà dura i crec que és una molt bona notícia, malgrat que l'AfD estigui explotant la crisi dels refugiats i no la deixi respirar per atreure aquells ciutadans descontents amb l'1,1 milions de sol·licitants d'asil que van arribar a Alemanya el 2015. Una barbaritat si ho comparem amb els 85.000 refugiats que van acollir els EUA. ¿És que l'SPD –i l'esquerra en general– voldria que Merkel restringís l'arribada de refugiats a Alemanya per retenir un grapat de vots? Suposo que per a Merkel seria més fàcil escoltar les veus reaccionàries de la CSU que anar perdent vots elecció rere elecció per una qüestió de principis.

Una altra cosa fóra que ens poséssim a discutir sobre les raons que han provocat aquesta allau de refugiats que fugen de territoris destruïts per les guerres i el fanatisme religiós. A pecat, penitència, se sol dir. I és que si la crisi del golf s'hagués abordat d'una altra manera, segurament no hi hauria hagut cap necessitat d'acollir aquests refugiats. Però aquest és un altre article.