Temporada a l'estranger

Un amic, jovenàs i agut periodista d'opinió de renom, s'ha desplaçat uns mesos a un país de l'estranger per completar la formació. Els seus lectors no se n'han adonat perquè continua escrivint al diari que l'acull amb perfecta regularitat i com si es trobés a la plaça de Sant Jaume observant l'actualitat del país. Abans, un periodista que s'absentava, i qui diu periodista diu una persona normal i corrent que sortís de viatge de negocis o de vacances, desconnectava del seu país, tant si volia com si no, perquè al lloc on anava els diaris d'aquí no arribaven o arribaven tard i les ràdios i les televisions del lloc de destinació s'ocupaven només de l'actualitat domèstica o de la que fa moure amb més intensitat el món. De tant en tant el periodista o qui fos es limitava a trucar a casa o a la redacció des del telèfon fix de l'hotel i llavors era informat de si la família estava bé, de si plovia o feia sol i, només en casos extraordinaris, de si la pluja havia produït inundacions o de si Pujol havia pactat amb el PSOE o amb el PP. Ara “desconnectar” és un acte que vol un esforç herculi perquè només que engeguis el mòbil saps que el teu fill està sa com una poma, que cauen quatre gotes a la terrassa de casa i que Puigdemont ha anat a València per trencar el mur que la UCD, el PSOE i el PP havien aixecat amb Catalunya des de la Transició. El meu amic periodista pot parlar d'això darrer com si hagués acompanyat Puigdemont a València. No em permet que l'identifiqui perquè és gelós de la seva intimitat.

No sé si recorden que fa un temps hi havia gent que afirmava que “el nacionalisme es cura viatjant”. Es veu que el contacte amb el món, que és tan gran, feia que t'adonessis de la petitesa del teu país i de la relativitat dels problemes que l'afecten. A mi em passava que com més viatjava més nacionalista tornava –o més catalanista, que és una definició que m'agrada més–, però ara això no té cap importància. El que vull dir és que si ara l'asseveració ha deixat de pronunciar-se és perquè viatgis on viatgis t'endús a la butxaca el país que has deixat i no hi ha manera de fer-ne abstracció. Si de cas tornes pensant que el món és molt petit perquè les tecnologies l'han reduït molt, i que el teu país manté totes les dimensions, minúscules o grans, intactes.

Quan tornaven, els periodistes que s'havien absentat per un temps i que durant aquest lapse s'havien mantingut silenciosos, miraven de posar-se al dia i, mentrestant, publicaven uns reportatges sobre el país que havien visitat. Em sap greu per mi perquè ara em perdo aquests reportatges. Em sap greu per ells perquè la veritat és que desatendre la política que ens afecta uns dies o uns mesos ha de tenir una gran eficàcia desintoxicant.