Sol naixent o ponent?

Fa temps que quan dintre de casa resto de cara a ponent, m'agafen esgarrifances de fred. Em costà molt de saber el perquè. Portes obertes? No. Finestres amb la persiana alçada i un batent entreobert? No. Algú ha posat en marxa l'aire condicionat? No! La porta d'entrada sols ajustada? Tampoc. Res de res de res! El metge –difícil d'explicar-li el problema!– de primer va riure, però en no saber científicament el que el produïa, estava preocupat. Arribà a la conclusió que era una sensació cerebral motivada exteriorment. La casa orientada al sud, té un llarg passadís de l'est a la cuina. D'altra banda, a l'oest, la sala i el menjador voregen la cuina. En tres setmanes de primavera i tres de tardor, el sol ixent i el de ponent arriben a la taula en qüestió.

Presentat no pas teòricament el problema, sinó vivament, i en veure que assegut amb el cafè i llet a la taula de la cuina mirant a l'est, em tocava el sol i no passava res, pogué eliminar un 50 per cent del problema. En canvi a l'oest, em vibrava la tassa, tremolava de cames i tenia esgarrifances de fred! Havia avançat! Pressentí que m'acostava a l'explicació, en recordar que després de sopar veient televisió, si algú posava TVE, m'agafava la SPI, síndrome de les cames inquietes, i m'havia de passejar. Sumant tots els conceptes, problemes i causes-efectes, arribà a la conclusió que jo tenia un problema subdividit en factors els quals confluïen en un de sol. Tot el que feia referència a l'oest em provocava retocs mentals i físics. Per què l'oest i no un altre punt?

Un diumenge decidí pujar als Àngels a la sortida del sol. Equipat amb mapes i un planisferi amb meridians i paral·lels pogué confirmar el trajecte del nostre meridià: el 42, el qual travessa la Península pel nord de Portugal, Lleó, Castella la Vella i Aragó, i de Catalunya, el sud de Lleida, el nord de Barcelona i el sud de Girona. El meridià 40 travessa Portugal per Porto, travessa sense por Madrid i surt a la Mediterrània per Castelló. En tornar-hi a l'hora de la posta, veié com ho feia per damunt del Montseny.

Tot d'una ho començà a veure clar. No és la posta o bé la sortida del sol. Ni la coincidència de llocs el que m'altera, sinó el fet que com amb tot, passa primer per ací, carrega com tothom i tot seguit per Madrid on descarrega informació i rep ordres. He entès que amb el seu llenguatge, els astres avisaven: “Atenció a l'oest! Vigileu sens parar! Us volen cardar! (Bé, això ho dic jo) Aprofiten totes les oportunitats per macerar-vos!” Hom es pregunta, repassant la història, on són els atemptats catalans a Madrid?

Dilluns passat veié Francesc Homs animat per un grup de catalans compromesos, acudir als jutjats, a Madrid. Dijous, la notícia que corria era la d'una inhabilitació de tres anys. Llamp del cel! Què us ha fet el sant baró d'en Francesc? D'altra banda, el president Puigdemont ha tingut un accident viatjant amb el cotxe oficial. Una roda despresa d'un camió els ha envestit i atropellat. Atenció, president! Us heu fixat si la roda venia de l'est o de l'oest? Poques bromes! En lloc de la vostra cara a mig camí de riallera, per què no els poseu una versió creativa de pomes agres? No mereixen altra cosa. Gràcies!