Plats i llits mercenaris

Després del cas dels quatre hotels de Lloret, quan en un restaurant nacional que no conec em serveixen estofat, me'l miro de reüll, sotjant el plat com els ninots d'en JAP quan desconfien. Si haig de dormir en cambra d'hotel autonòmic i ignot, furetejo pels racons del bany i escodrinyo sota el llençol per comprovar si a la cel·la hi ha més habitants que un servidor. I és que donàvem per cert que, durant les darreres dècades, l'ull vigilant dels responsables administratius directes i dels privats delegats (els “subcontractats” a preu d'or), ens havia de permetre literalment dormir i menjar amb tranquil·litat i, sobretot, amb seguretat i salubritat. No sempre havia estat així. Essent estudiant, i exercint els estius de recepcionista i cambrer, havia assistit en directe al colossal espectacle de la primera explotació turística massiva, anàrquica i desbocada; era quan, si eres capaç d'alçar un hotel, el Règim et regalava el títol de director. Per mostra, tres botons. Un: fer escalopes vieneses per a 500 arrebossant determinats cartrons retallats, prèviament estovats amb llet; si han ingerit alguna escalopa prima, ondulada i amb l'empanat generós, ja se'n poden fer càrrec: encara que a dins hi hagi una làmina translúcida de carn, el gust és el de l'arrebossat; altrament als centreeuropeus, farts de suculentes llonzes de porc, no els feia cap mal una mica de cel·lulosa: els feia d'Activia avant-la-lettre. Dos: centrifugar llet amb pols per destriar-ne la userda mòlta que portava (era per a vedells i verdejava) per servir-la a l'esmorzar o fer-ne crema. I tres: posar a la mateixa habitació en sengles lliteres dobles dues parelles en lluna de mel (i d'operador turístic “blindat”).

El casual descobriment lloretenc ens fa veure que seguim lligats amb guetes; qui sap quants despropòsits més, la majoria indolents com el de les escalopes, no es deuen produir amb la taula i el llit mercenaris. L'Esteve Vilanova, dimecres passat en aquest diari, relacionava tots els que a Lloret, per interès o incompetència, van actuar com a escamots adormits. Els experts que van fer el pont per al gas i la llum; els inspectors d'aquests fluids que, malgrat el deute acumulat i tenir-los tallats, no veien que els hotels funcionaven a tota bufa; els “inspectors” d'aquestes empreses que, com les ITV, han adquirit el dret de cors a l'administració; els empleats i els serveis de manteniment dels hotels, i finalment els tècnics examinadors oficials. Si un despropòsit tan voluminós ha passat per alt, qui es fixarà en com podrien estar fets els flams?