Franquistes

El passat dijous 22 de setembre es va presentar la 49a edició dels Premis Prudenci Bertrana a l'Auditori de Girona en un acte solemne ple d'autoritats locals. En la primera posada en escena la presentadora de l'acte va recordar que aquests premis havien nascut l'any 1968 com a contrapunt als premis en llengua castellana “imposats per Espanya” (sic) a la ciutat de Girona un any abans.

Fals. Absolutament fals. Espanya no va imposar cap premi a la ciutat de Girona.

Si tirem d'hemeroteca trobarem que els premis Inmortal Ciudad de Gerona no els va convocar ni el Ministerio de Cultura de Madrid ni cap ministre del govern espanyol del moment. No. Els va convocar, promoguts per l'escriptor gironí Josep M. Gironella, l'Ajuntament de Girona amb l'alcalde també gironí Josep Bonet. És més, el jurat d'aquest primer premi de literatura escrita en castellà estava ple de noms d'il·lustres gironins: Joan Tibau Pagès, Ramon Guardiola Rovira, Josep Gironella Pous, Ignacio Bonnin (aquest no era gironí però sí un il·lustrat i savi reconegut), Joaquim Pla Cargol i Juan de Puig Roca. Per tant, no ens confonguem ni vulguem confondre; no era Espanya la que imposava res. Era el franquisme. Eren gironins de soca-rel, catalans i franquistes.

Perquè de franquistes catalans n'hi havia proporcionalment tants com de franquistes espanyols; i de gent d'esquerres, a Espanya com a Catalunya, de nou proporcionalment, també n'hi havia la mateixa.

No ens enganyem: va ser el franquisme el que va voler aniquilar i desprestigiar la nostra llengua i la nostra cultura. No va ser Espanya.