Opinió

La crònica

Cent anys

És coneguda la bonhomia de Folch i Torres, el primer autor català que es va guanyar la vida escrivint

La nit de Nadal de l'any 1916 en el Coliseu Pompeia de Barcelona va tenir lloc l'estrena de l'obra de Josep Maria Folch i Torres Els pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús.

Un espectacle que ha aguantat cent anys en el cartell, escampat per pobles i ciutats, a càrrec de nombrosos grups de teatre. No eren els primers Pastorets que pujaven a l'escenari. A l'Arxiu Capitular de la catedral de Girona ja es parla d'una vetllada amb aquest tema l'any 1363. Tot primer es feien a l'interior dels temples, després varen sortir al carrer, i finalment als escenaris. Al Teatre Municipal de Girona n'hi ha referències de mitjans del segle XIX, i Serafí Pitarra va escriure El bressol de Jesús el 1881. Actualment hi ha localitzats una cinquantena de textos diferents.

Però cal reconèixer que els Pastorets de Folch i Torres són els més populars, els que es representen en més poblacions, i per això han aguantat cent anys, i segueixen...! És coneguda la bonhomia de l'autor, un dels més prolífics de Catalunya, i el primer que es va guanyar la vida escrivint narracions, novel·les i teatre.

Nascut l'any 1880, va viure fins al 1950, i va deixar una intensa obra. També fou un patriota: l'11 de setembre del 1901 va ser detingut davant del monument de Rafael Casanova i, processat, hagué de fugir tres anys a l'exili. Els seus personatges en Patufet i en Massagran han assolit una gran popularitat entre petits i grans.

Ell mateix diu dels seus Pastorets: “El llenguatge casolà i planer en què apareix escrita l'obra, els anacronismes que s'hi troben, la infantilitat de la minsa trama, la bona jeia del personatge, el tarannà dels dimonis, tot us dirà bé prou que en escriure aquesta obra, més que els sants textos i les històriques referències, m'han fet de guiatge la bona olor de la molsa humida i del suro florit i l'encís de la clàssica caseta de pessebre.” I aquest ha estat el seu èxit: no pretendre fer doctrina, sinó “arribar endins de les ànimes senzilles en les diades nadalenques, que no deixen indiferents ni a grans ni a xics, creients o descreguts”. Guiat, diu ell, sobretot per aquella
melodia que arriba al cor de tothom: El noi de la mare.

Ahir dissabte a Palau de Plegamans, seu de la fundació del mateix nom, vint companyies de teatre diferents, vingudes de tot Catalunya, varen representar els seus Pastorets de manera que cada elenc va interpretar un quadre diferent, fins a completar-ne la totalitat. Vint companyies per a una vetllada! Fou l'acte central de les celebracions que s'estan fent pel centenari, a les quals els Pastorets de Girona s'han sumat amb entusiasme, tot i que el seu text de representació és un altre, El misteri de Nadal, de Mn. Francesc Gay, en una versió actualitzada. Però tots són Pastorets.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.