Novembre

No sabem quan vindrà novembre: una butlleta premiada podem estripar-la, perdre-la o renunciar-hi, però no oblidar-la a la butxaca dels pantalons i posar-la a la rentadora abans del sorteig. Desfilant per la pressa que ens imposen des de fora, sobrevivim encadenant baules i somniant passats de molsa. Quan setembre acaba liquat i et deixa mut, octubre fuig del calendari i quedes suspès sense el delit que t'acotxava. Enyoro enfonsar els dits als teus cabells mentre t'adorms. Enyoro cargolar galetes a mitjanit i amanir l'enciam sense vinagre. Tinc un món que surt als diaris a batzegades, com la nou que es mou quan cantes nu. Novembre ofega el t'estimo que mai no podrem dir, canten els Sidonie. Mig esmicolats per la por, encara sentim el coratge, traiem pit i plorem el dol a hores petites. Innocents, no tingueu por i estimeu a la vegada, aquesta és la clau. Tapa't les orelles i prova de parlar: et sentiràs la veu. Per aquesta regla de tres, si obtures el cor, pots bategar fins a l'infinit. I me'n porto dos. Novembre és escudella, castanyes i escalfor dins els llençols. Novembre ha de ser el passeig de l'alegria, el mes del cap de Creus, els dies de Saturn. Encenem el foc, va. Comencem l'any nou amb botins de cuir. Qui té el cor gran i la carcassa petita ho venç tot, si vol. Belluguem-ho, escampem la boira només quan tinguem fred. Ara el brou bull i fa do, fa sa, fa sol. Ja tindrem temps de passar full un altre novembre. Digues-me que és veritat que hi ha una llum quan tot s'acaba. Guia'm. Deix-me ser-hi, en la teva calma. Una butlleta amb premi s'ha de protegir. Sempre.