Planeta perdut

Sempre hi ha algun planeta perdut amb possibilitats serioses de ser habitable com la Terra. Que jo sàpiga, l'últim es diu Gliese 581g i té “la mida justa i està a la distància adequada de Gliese 581, la seva estrella, per tenir aigua líquida a la superfície”. De moment, el que és segur és que a Gliese 581g no hi ha el perill que s'hi celebrin unes terceres eleccions espanyoles. Té coses bones, aquesta segona Terra. No hi ha el Tribunal Constitucional i tampoc no hi deu haver sers o artefactes immutables com l'amic Rajoy i la Constitució Espanyola. Jo ja sé que no sóc un professor d'astronomia i d'astrofísica d'una universitat californiana com l'Steve Vogt, però, si entenc el que va dir, a Gliese 581g hi ha hagut una evolució que li ha permès diferenciar-se un xic de Gliese 581c i Gliese 581d, els seus veïns. Tal com va explicar Vogt, un i altre “estan molt a prop de ser habitables, però no ho són”. Massa escalfor. Gens d'aigua. Alerta, però, perquè científicament l'evolució de Gliese 581g, a més de comprensible, és interessant. No és un anar a la seva sense creure en res més que en el seu propi interès com han fet i com tot fa pensar que continuaran fent el vell González, el PSOE i una bona part dels tertulians, dels articulistes i dels mitjans de desinformació de la premsa espanyola. Científicament, tots plegats tenen tan poc interès com en el temps de Jesucrist el canvi sobtat de Judes. Tot es va resoldre en una transacció monetària. Però Judes, com a mínim, no va tenir la barra de dir que ho feia en defensa de la unitat de Judea. En fi, que ja ho saben, precedint Romeva, tot seguit els dotze apòstols van escampar-se per tots els racons del planeta predicant la bona nova. I així ens ha anat. No pas sempre bé, tenen raó. Però fa goig que, quan ens mirem al mirall, tot i veure que ens hem fet escèptics i grans, encara ens hi puguem reconèixer.