Absurdisme

A Rússia mana un home que nega les proves definitives que confirmen que ha fet enverinar almenys un rus a Anglaterra i que ha fet assassinar més de 300 passatgers en un avió civil que sobrevolava Ucraïna i que ha bombardejat més de 3.000 civils a Síria (segons The Guardian); el govern d'aquest últim país, per cert, acaba d'emetre una sèrie de vídeos per atraure el turisme de platja al bell mig d'una guerra civil aclaparadorament cruel (Vilaweb). El rus esmentat és admirat per un sociòpata que té tírria als mexicans, que podria ser el proper president dels Estats Units; ell és admirat al seu torn per l'ex-líder de l'UKIP, un home que, quan era adolescent, organitzava processons de torxes en què es cantaven cançons nazis (Channel 4); el Brexit, d'altra banda, ha donat peu a un ambient xenòfob en què quatre persones han estat matades (i moltes més agredides) al RU pel sol fet de ser de la UE; mentrestant, el president de les Filipines acaba de dir que vol matar fins a 3 milions de drogoaddictes i cita Hitler com la seva font d'inspiració; a Hongria, l'organització jueva més important del país ha declarat que la discriminació patida pels refugiats musulmans és molt semblant a la patida pels jueus als anys trenta. Tot plegat semblen ser símptomes d'una mena d'eclosió arreu del món d'unes polítiques rocambolesques amb ínfules malèfiques, com si el model polític a seguir fos una barreja del règim funest de l'Alemanya del passat i el règim absurd de la Corea del Nord actual. Què cal fer? Ni idea.