Xocolata
L'esperit del 28 de juny
En aquella data es va acabar el somni d'una Espanya inclusiva
El Tribunal Constitucional ha assumit aquesta setmana amb contundència la seva funció primordial dins de l'ordenament jurídic espanyol: ser el braç executor de la recentralització de l'Estat, mitjançant el buidatge de competències autonòmiques, per una banda, i el dic de contenció judicial contra les aspiracions independentistes de Catalunya, per l'altra.
No podem prohibir els espectacles on la crueltat amb els animals és protagonista, no podem legislar sobre la igualtat entre homes i dones, no podem regular els horaris comercials, no podem limitar els efectes de la pobresa energètica, no podem regular la gestió dels habitatges buits dels bancs i grans especuladors immobiliaris, no podem impedir el fracking en territori català i un llarg etcètera.
És l'esperit de la sentència del 28 de juny de 2010 contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. En aquella data fatídica es va acabar el somni d'una Espanya inclusiva que respectés els diferents pobles que hi conviuen i va començar un trencament que a hores d'ara ja és inevitable. L'autogovern que la Constitució de 1978 havia reconegut a les nacionalitats va desaparèixer amb aquella sentència, que va transformar els governs autonòmics en simples gestories que administren els diners que transfereix l'Estat dins uns límits cada cop més estrets. Sortosament, tot plegat ja té data de caducitat.
