Vingui, sisplau, Servini

La jutgessa argentina María Servini, instructora de la causa penal contra el franquisme, tenia previst viatjar aquest mes a Madrid per prendre declaració a víctimes del franquisme. Es tractava d'un tràmit judicial més dins la coneguda “querella argentina” que el 2010 van impulsar més d'un centenar d'entitats, fartes de la impunitat franquista i basant-se en el principi de justícia universal. Aquesta setmana la Fiscalia General de l'Estat ha obligat a suspendre les declaracions dels querellants al·legant que Espanya ja va fer en el seu moment la “llei d'amnistia” i que els crims estan “clarament prescrits”.

És un desenllaç previsible, tenint en compte que el Ministeri de Justícia no ha fet més que posar traves a totes les peticions de la jutgessa Servini, com la d'extradir 19 càrrecs franquistes per prendre'ls declaració, com Rodolfo Martín Villa, l'expolicia Antonio González Pacheco Billy el niño o l'excapità de la Guàrdia Civil Jesús Muñecas. Tots segueixen escarxofats al sofà de casa o, encara pitjor, en cadires de consells d'administració d'empreses semipúbliques. Així la justícia espanyola acumula una triple vergonya: la de veure com els familiars de les víctimes han d'anar a reclamar justícia a 6.000 quilòmetres de distància, la d'impedir que els culpables no hagin hagut de seure mai al banc dels acusats, i la de tancar la porta als morros a la justícia d'un altre país.

Els crims contra la humanitat no prescriuen, digui el que digui la justícia espanyola. És per això que demanem a la jutgessa Servini que no defalleixi en la seva lluita. Que vingui igualment. La societat civil i les víctimes i els seus familiars la rebrem, l'acollirem, li explicarem com perviu encara el franquisme. No serà en seu judicial, no podrà constar formalment al sumari, però segur que l'ajudarà a veure que important que és que no abandoni la causa. Els demòcrates farem el que calgui perquè cap Consuelo Madrigal mai no pugui parar els peus a una María Servini.