Vuits i nous
Badalona i Colom
“És la ciutat que té més motius per recordar el descobriment
L'Ajuntament de Badalona volia decretar el dia d'avui administrativament feiner, quan Badalona hauria de ser el lloc de Catalunya, Espanya i el món que amb més fervor recordés que en aquesta data, 12 d'octubre, l'almirall Colom va posar per primer cop el peu d'un europeu de filiació comprovable a Amèrica. Com ha recordat Enric Juliana, que és badaloní, quan Colom va arribar del viatge va anar a fer partícips els Reis Catòlics dels resultats obtinguts al santuari de Sant Jeroni de la Murtra, que es troba dins el terme municipal ara governat per l'alcaldessa que renega de la gesta i la festa pels efectes negatius del descobriment. Les notícies del Nou Món es van sentir per primer cop en aquell edifici, i des d'allí i des de Badalona la novetat es va propagar per tots els països, principalment pels europeus, molts dels quals van posar molt mala cara, en contrast amb la cara de la reina de Castella, patrocinadora d'una expedició que li prometia or i plata i la feia reina dels mars. O sigui que si Badalona, tenint-ne tants motius, no celebra la festa és que en realitat és una festa molt qüestionada. Si Badalona diu que és feiner, els països que no treballen, Espanya i molts d'Amèrica, s'ho haurien de rumiar.
Colom es va haver de desplaçar a Sant Jeroni de la Murtra perquè els
reis s'hi allotjaven després que Ferran hagués estat víctima d'un atemptat a Barcelona. Un pagès anomenat Joan de Canyamars l'havia atacat uns dies abans amb un coltell quan el matrimoni sortia de la capella de Santa Àgueda i baixava les escales de la plaça del Rei, que ara serveixen perquè els turistes s'hi retratin, la Maria del Mar Bonet hi faci concerts i els partits polítics presentin els membres de les candidatures de manera ordenada i esglaonada. Joan de Canyamars va ser esquarterat i Ferran va anar a Sant Jeroni de la Murtra a rebre cures i reposar. Diuen que la reina Isabel, pel seu gust, hauria fugit a Castella, però el marit ho va impedir. A Catalunya corria perill, però a Castella, més.
El pagès Joan havia incubat les intencions regicides a Canyamars, un poble del Maresme ara agregat a Dosrius. Uns diuen que era boig; uns altres, un revolucionari, i hi ha qui li veu l'encarnació de l'oposició a la unitat d'Espanya simbolitzada per la unió matrimonial. A Canyamars celebren avui una festa medieval. Pregunto si té alguna relació amb el 12 d'octubre o si és una exaltació al seu veí Joan, i no saben de què els parlo. Un mercat medieval el dia que segons alguns historiadors comença l'època moderna i es deixa enrere l'edat mitjana no deixa de tenir intenció. No sé quina, però intenció. Sempre diem que la festa nacional catalana de l'Onze de Setembre és complicada, però la d'Espanya no queda pas enrere, no.
