Jutge i tard

M'agradaria informar en exclusiva a María de los Llanos de Luna i a Dolors Sabater que l'any vinent el 12 d'octubre cau en dijous i que quedarà una setmana magnífica per fer pont el divendres 13. M'aventuro a plantejar aquesta qüestió perquè l'acord inicial que permetia als funcionaris de l'Ajuntament de Badalona escollir entre fer festa ahir o fer festa el divendres 9 de desembre es va signar, atenció, el 2 de desembre del 2015. Han passat 10 mesos des que se sap que a Badalona els seus treballadors públics podien escollir entre fer festa el dia de la Hispanitat o muntar-se un pont per la Immaculada. Però malgrat tenir tot aquest temps, no va ser fins dotze hores abans d'iniciar-se la peculiar jornada festivolaboral que un jutge no es va pronunciar sobre la qüestió. El 9-N (del 2014) es va anunciar el 12 de desembre del 2013, es va convocar el 27 de setembre del 2014 i no va ser fins al 4-N que el Tribunal Constitucional el va acabar prohibint. El 10 de febrer passat, el Barça es va classificar per a la final de la copa del rei. Malgrat que d'aquesta presència se'n podia deduir que hi havia més possibilitats d'exhibició d'estelades, la justícia no es va pronunciar fins al 20 de maig, dos dies abans del partit. Tant en el cas de Badalona, com en el del 9-N com de les estelades al Vicente Calderón, la justícia va actuar pràcticament sobre la botzina però perquè no va actuar d'ofici sinó que ho va fer a requeriment, en tots tres casos, del govern espanyol (delegació a Catalunya, executiu de Rajoy i delegació a Madrid). Sobta que una cosa que requereix tanta reflexió com una decisió judicial hagi d'acabar sempre amb corredisses. I les dues possibles explicacions sobre aquestes presses porten al desconcert. Tot depèn de si hi ha premeditació: si està planificat, és que hi ha una voluntat expressa que els jutges es converteixin en els governants reals de la societat. I si no està planificat és que l'Estat està més en crisi del que ens pensem.