El dret de pas

A casa nostra hi ha molta gent que fa feina –i ben feta–, sense esperar que li sigui reconeguda. En aquest cas parlem d'historiadors que, tenint una altra ocupació, en les estones lliures es dediquen a investigar el nostre passat perquè puguem entendre millor el nostre present i es garanteixin les bases del futur. El Centre d'Estudis Selvatans ha editat un volum extraordinari que recull els vells camins públics, alguns coneguts com camí ral, utilitzats abans de la construcció de les carreteres asfaltades. Elvis Mallorquí ha coordinat un equip en què hi han participat els historiadors Marta Albà, Lluís Ball-llosera, Josep Formiga, Dolors Grau, Joan Llinàs, Mar Martínez, Joaquim Mundet i Ricard Teixidor. Cinquanta-cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès) és l'acurat resultat d'aquest treball, i pel sol fet de recuperar un mot amb tanta musicalitat com xarrabasco ja mereix la pena ésser adquirit i llegit.

En la campanya de divulgació, un diumenge de setembre es va fer una passejada pel camí ral de Girona a Sant Feliu en el tram que uneix Llagostera i Cassà, amb una sortida simultània des dels dos municipis per trobar-se a la Pineda Fosca. Allà, Mallorquí va oferir unes pinzellades del contingut del llibre i va destacar la importància de recuperar aquests passos públics que en alguns casos s'han perdut i en altres han estat envaïts impunement per propietaris sense escrúpols i pagesos que volen sembrar una vessana de senyor de més.

Els set quilòmetres entre els dos pobles per on passava el carrilet entre Sant Feliu i Girona (1892-1969), avui formen part del recorregut de la Via Verda tan transitada. Quan van tancar el carrilet es van plantejar uns quants projectes per mantenir la comunicació a través d'un tramvia o d'un tren llançadora. Res no va prosperar, però els ajuntaments tenien l'obligació de vetllar pel futur ús d'aquells terrenys, com s'ha demostrat amb el carril bici i no tothom va complir. Sempre m'ha neguitejat la falta de perspectiva urbanística a uns quants anys vista. Sobre la recuperació dels camins en part perduts, Mallorquí explica: “Eren camins públics. No s'havia de pagar dret de pas. No caldria desamortitzar res. Els ajuntaments podrien reclamar-los i donar-los una nova utilitat.” Si es netegessin els camins emboscats i es recuperessin els trams que han estat convertits en camps “podríem tenir el 90% dels camins històrics”. Doncs fem-ho!