ara torno

Excuses

Avui és d'aquells dies que si no tens ganes de fer un article per dir que malament està tot, per criticar a tort i a dret els altres, dels corruptes als polítics mediocres i ineptes, dels bancs avariciosos al sistema que ha originat la crisi, per criticar, en definitiva, tots els que, com deia el poeta, manegen les grans passions i sentiments de la família humana amb finalitats astutes, amb designis baixos... els deia que si no escrius per desfogar-te contra tot això, només tens l'opció d'intentar explicar alguna història edificant. No és fàcil. No es pensin, tal com va el món costa molt trobar històries, petites o grans, que valguin la pena i que serveixin per il·lustrar que aquest món potser no està tan malament com ens hauríem de creure si fem cas només de les notícies del dia a dia. Com deia un conegut: «Déu va fer el món en set dies, i prou que es nota, però el termini per arreglar-lo és indefinit.» Veuen, el que havia d'haver fet era explicar alguna història edificant i ara faré servir la falta d'espai d'excusa per no haver-la explicat. Excuses. El mal que ens fan a tots plegats les excuses. A alguns, perquè qualsevol excusa per justificar una relliscada pot fer que el que podria ser una història edificant deixi de ser-ho. A altres, i com que les excuses són addictives (comences un dia a excusar-te i ja no saps com acabaràs), perquè de mica en mica van perdent la vitalitat i la integritat instal·lats en l'excusa: la culpa és dels altres i, si no, del sistema. Un dia fas tal cosa que no hauries de fer perquè tens una prou bona excusa i et trobes quasi sense adonar-te'n que en un tres i no res ja estàs fabricant excuses de totes mides i en quantitats industrials, i indefectiblement veus l'ocasió de vendre excuses als que els en facin falta i fins i tot als que no. I t'adones un dia que aquells a qui criticaves són coneguts teus i, encara més greu, que un dia ets tu mateix l'objecte de la crítica i l'exemple de la degradació. I que tot ha anat tan de pressa i d'una manera tan imparable que potser ni recordes que tot va començar amb una simple excusa inofensiva de res. I que el que havia de ser un article edificant s'ha convertit en una burda excusa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.