La noia que estimava els cavalls

Explicaven els nostres avis, rememorant la crònica d'inicis del segle passat, de la noia que cavalcava per les platges del Barcelonès Nord. L'amazona muntava cama ací cama allà, a la manera que en aquella època només feien els homes, i anava força lleugera de roba, atraient totes les mirades. Era la jove de Can Mercader, una dona destinada, i de quina manera, a entrar a la història.

Can Mercader era una important empresa tèxtil, amb fàbriques a Barcelona i Badalona, fundada l'any 1876 per Narcís Mercader Secanella, membre de la burgesia barcelonina. A la mort de l'industrial, al 1894, l'important patrimoni passà a mans de l'hereu, Joan, si bé ocupà un bon lloc en l'engranatge empresarial el seu germà Pau. Durant la Gran Guerra, l'empresa aconseguí ingents beneficis, però una negada gestió de Joan, que a més portava una vida desenfrenada, la conduïren a una situació de fallida, quan l'hereu arrambà el que pogué i fugí destí a l'Argentina. La família quedà econòmicament molt tocada i vengué els actius a l'empresa anglesa Fabra i Coats, començant una altra història. Amb tot, en l'argot popular seguí el nom de Can Mercader, apel·latiu que continuà, i continua, en el nomenclàtor comarcal.

Aquella noia que passejava a cavall pel sorral era Caridad del Río, filla de l'aristocràcia càntabra, que s'havia enamorat de Pau Mercader al Círculo Ecuestre precisament per les qualitats d'aquest com a genet. Molt enamorats, Pau i Caridad es casaven, a l'església de Santa Anna de Barcelona, el 6 de gener del 1911 i aquella parella, tan enamoradissa, començà a anar de mal borràs a partir d'aleshores, a la primera nit de boda.

Caridad, que havia freqüentat els ambients de l'alta burgesia barcelonina, anà accentuant el propi aire rebel i desvià les simpaties cap al moviment anarquista, a la vegada que rebutjava els antecedents familiars. Malgrat això adoptà el nom de Mercader, que li semblava “més lleuger, menys aristocràtic i de ressonàncies catalanes” que no pas el Del Río.

En el procés de transformació ideològica, Caridad Mercader arribà a manipular una bomba que esclatà a la factoria de Badalona. Després, la família aconseguí internar-la en un manicomi, d'on s'escapà i marxà a França, per començar l'adoctrinament comunista que la convertí en fanàtica estalinista i en guia del seu fill Ramon, l'assassí material de Trotski.

Darrerament, dos llibres (L'home del piolet i El cielo prometido) i una excel·lent pel·lícula (El elegido) actualitzen l'apassionant història de mare i fill i recorden que, sempre, Caridad Mercader enyorà els passejos a cavall per les platges del Barcelonès.