Full de ruta
Saber quan podràs sopar
No hi ha res més frustrant que sortir cada dia de la feina a la mateixa hora amb la incògnita de no saber a quina hora arribaràs a casa per sopar. Entres a l'estació amb el neguit de saber què et trobaràs a la pantalla que hi ha només començar l'escala que et porta a l'andana, després d'haver pagat amb una targeta que no tothom té el costum d'utilitzar. Poses immediatament la mirada en la pantalla desitjant no veure lletres vermelles, les maleïdes lletres que t'avancen que alguna cosa no va bé, que un altre dia hauràs d'esperar cinc, deu o vint minuts en el millor del casos, per agafar el tren. Cansada després d'una llarga jornada de feina observes com, resignats, els sacrificats usuaris de rodalies suporten estoicament una situació que en el darrer any s'ha convertit ja en un costum.
Durant l'espera, recordo les recents declaracions del responsable d'Adif a Catalunya, que assegurava que els usuaris puntuen amb un 6,5 el servei de rodalies. Permeti'm que ho dubti. No tinc la percepció que els soferts viatgers de la línia de la Garriga posin un aprovat tan alt al servei, i encara menys tots aquells que utilitzen els regionals al sud del país, on la manca de puntualitat voreja el 50%. A hores d'ara, disposem d'una xarxa ferroviària impròpia del segle XXI, fruit de la manca d'inversions crònica del govern espanyol, que reiteradament ha incomplert els seus compromisos pressupostaris. El govern, els municipis, la patronal, els sindicats, les cambres de comerç i, per damunt de tots, els usuaris han dit prou. Reclamen el traspàs íntegre del servei de rodalies per millorar-lo i modernitzar-lo, i portaran als tribunals els incompliments pressupostaris del govern espanyol. La situació és força crítica. Ho avalen les més de 1.600 incidències en quatre anys, amb 45.000 trens afectats i més de 5,6 milions de passatgers afectats. Aquestes no són les rodalies que volem per al nostre país, i si des de Madrid no volen o no saben posar-hi remei, que ho deixin a mans d'aquells que reclamen fer-ho. Per poder arribar a l'hora a la feina, a classe..., i a casa a sopar.