Lliçó de federalisme
Més de dos terços del Parlament vol que Catalunya celebri un referèndum perquè els seus habitants decideixin si ha de formar part d'Espanya o esdevenir un estat independent. Més de dos terços del Congrés no vol que Catalunya celebri aquest referèndum. Qui té més raó? Qui té més legitimitat? Els unionistes diuen que el Congrés perquè Catalunya forma part d'un tot indissoluble. Els independentistes diuen que el Parlament perquè Catalunya és una nació amb dret propi a decidir. I els federalistes? Rebobino: diumenge, un 60% del comitè federal del PSOE va decidir abstenir-se en la segona votació d'investidura de Rajoy, cosa que el farà president. Dimarts, un 99,5% del consell nacional del PSC va decidir votar no a les dues votacions d'investidura de Rajoy. Qui té més raó? Qui té més legitimitat? El PSOE diu que el PSOE i el PSC diu que el PSC. Doncs bé, malgrat ser un comitè que es diu federal, el PSOE pot sancionar el PSC. No així a la inversa. Miquel Iceta no li pot obrir un expedient a ningú del PSOE. Fins aquí, lògic. Però ja s'ha assumit com a normal que el PSOE sí que pot obrir un expedient a algú del PSC, concretament ho farà als set diputats catalans que dissabte no obeeixin la disciplina de Ferraz. Potser en aquest punt convindria recordar que el protocol PSC-PSOE deixa clar que l'“òrgan suprem del PSC” és el seu congrés i que aquest “té la competència exclusiva per elaborar la seva línia política”. Vaja, que si promet “Fem fora Rajoy”, el PSC és lliure de complir aquesta promesa. Em pregunto si en una relació federal entre Catalunya i Espanya seria la mateixa que hi ha entre el comitè federal del PSOE i el consell nacional del PSC. Perquè si és així, s'hauria d'aclarir que en aquest federalisme sui generis dues parts no formarien un tot sinó que una part assumiria el tot i tindria superioritat respecte a l'altra part. Vaja, com fins ara.
