‘God save the Queen'

El tema del Brexit és objecte de molts de comentaris esporàdics que cada dia són més freqüents i que inciten els comentaris més diversos per reflexionar sobre unes novetats imprevistes. Ara mateix, la sàtira política fa servir paraules com Brexit, Boris o Trump. I és cert allò que va dir David Cameron que els britànics no abandonen fàcilment els seus plantejaments ni desisteixen de les seves actituds. Tot és conformitat i voluntat de seguir fent les mateixes coses de la reina cap avall, fins al príncep hereu o, si cal, els Rolling Stones.

És, doncs, en aquests termes que es plantegen grans qüestions com ara determinar la xifra que el Regne Unit haurà de pagar per la sortida de la UE. Ja se sap que els divorcis sempre surten cars, per a les dues bandes. Tal com deia la Thatcher, n'hi ha que aspiren a conservar retribucions o pensions sense pagar res i això és impossible. D'aquesta manera, el Brexit es presentarà de la manera més barata que es pugui.

De moment, les pitjors previsions de cara al Brexit no s'estan complint tot i les amenaces plantejades per la UE i els principals sectors econòmics. Aquesta setmana el ministre d'Economia del Regne Unit, Philip Hammond, compareixia exultant davant dels mitjans de comunicació anunciant una caiguda del PIB de només el 0,5 el tercer trimestre d'aquest any. És a dir, l'economia britànica ha resistit l'envestida del Brexit de manera còmoda. Tant és així, que per a la tranquil·litat de la primera ministra Theresa May, i per al disgust dels govern espanyol, la Nissan ha anunciat que no traslladarà a l'Estat espanyol la fabricació dels models Qashqai i X-Trail, i que manté la confiança en les seves fàbriques d'Anglaterra. Això suposa el compromís de seguir apostant pel Regne Unit, tot i el Brexit, i que la ruptura del Regne Unit amb la Unió Europea no suposarà un cop massa fort per a la indústria automobilística britànica. Tot i que es desconeixen les “garanties” que la premier britànica ha donat a Nissan, aquestes notícies serveixen perquè el govern del Regne Unit es presenti amb força a les negociacions amb la UE.

De moment, l'única ombra de dubte que planteja el Brexit és el de la moneda. Tot i que també té una aparent cara positiva, una moneda debilitada afavoreix les exportacions i ha augmentat el nombre de visitants al Regne Unit. Així que les previsions més que positives reforcen la idea del Brexit dur. És a dir, una sortida del mercat únic europeu que permetria restringir la immigració al Regne Unit i implantar una política fiscal beneficiosa per a les empreses que s'hi instal·lin a cop de rebaixa d'impostos. Tot plegat, mentre la UE s'ho mira amb por. La seva estratègia d'imposar condicions estrictes als britànics se n'està anat pel pedregar. I encara les negociacions amb el govern del Regne unit debilitada per una altra mostra de les fragilitats europees que han quedat patents durant la negociació del tractat de lliure comerç amb el Canadà, un pacte que ha penjat d'un fil fins a l'últim moment per la negativa de Valònia d'acceptar l'acord.

En tot cas, ja se sap que el temps ho acaba posant tot al seu lloc, i podria ser que els britànics passin de l'eufòria a les llàgrimes en poc temps. De moment les xifres macroeconòmiques encara s'alimenten dels èxits del primer semestre de l'any i queda veure què passarà amb la inflació. Si se sent l'olor d'inflació, les monedes tremolen i les empreses que treballen amb productes importats poden sentir la crida d'un trasllat. I cal tenir sempre present que, en termes generals, pràcticament el 50% de les exportacions i de les importacions del Regne Unit tenen com a destinació i origen la UE. I, enmig de tot plegat, Escòcia amenaça de celebrar un segon referèndum d'independència. Com diu la lletra de l'himne de la monarquia, que Déu salvi la Reina:“God save the Queen.”