La UE: un concepte envellit

Faltaven una crisi com la que hem viscut –encara present en molts sectors– i un Brexit per fer evident que el concepte UE com l'havien estructurat els estats ha quedat completament desfasat. Ni la crisi financera l'ha sabut resoldre –més aviat al contrari–, ni ha pogut gestionar cap de les crisis posteriors que se li han presentat –com la dels refugiats, i ja veurem com resol el Brexit–, ni ha esdevingut potència econòmica global, ni potència militar, ni científica, ni tecnològica, ni sanitària, ni logística, ni energètica. Això sí, existeixen a la UE importants pols de totes aquestes esferes, però són regionals o es concentren en ciutats com Londres, Berlín, Amsterdam, París o Barcelona. Res global i sí, en canvi, molta força local.

Ningú no dubta dels beneficis que comporta actuar en un món globalitzat com un sol bloc, però potser no com l'han construït els estats que fins ara n'han format part. L'any que ve es complirà el 60è aniversari dels Tractats de Roma, que amb els anys i altres tractats confluirien en l'actual UE. Els estats han tingut temps de demostrar les seves capacitats de govern i el resultat ha estat prou decebedor. És l'hora de pensar en una altra economia, en una política més humana, més compartida, més ètica, més harmoniosa amb el món que ens envolta. Construir un nou model que impulsi les regions, que situï les finances al servei dels ciutadans, que prioritzi les necessitats de la població, que no ignori les persones. Desconstruir la UE pot ser una bona opció de futur per a tots, incloent-hi els britànics.