A bona hora
El problema no era ni és Sánchez. Era i és el PSOE
Les declaracions de Pedro Sánchez al programa Salvados –el programa Salvados ha tret el paper de far i guia de la cavalleria progressista espanyola a El País– donen a llum un nou dirigent. Ha trencat la closca un Pedro Sánchez que, sobretot, reconeix dos errors. El primer, amb Podemos, que no és allò que ell es pensava que era, i el segon, amb l'independentisme català, amb qui hauria d'haver parlat perquè “Catalunya és una nació”. A bona hora. L'aritmètica no ha enganyat mai. Amb Podemos i amb l'independentisme a favor, Pedro Sánchez hauria estat president del govern espanyol. Ara i abans. Però aquest no és el problema. El moll podrit de l'os no és saber què en pensava Sánchez, que ja ho sabem, almenys sabem què en pensa ara, ni si es va equivocar. Allò que interessa és saber si podia haver fet una altra cosa. Com a candidat i secretari general del PSOE. Perquè no va ser l'exlíder socialista qui va decidir amb qui pactava –que ho va fer amb Ciutadans– i a qui ni s'acostava. Ho va fer el comitè federal del seu partit, que sempre li va marcar com a empestats a defugir precisament Podemos i l'independentisme català. Si ara Pedro Sánchez considera que es va equivocar, enhorabona i que les cuques de llum el guien pel bon camí. Si ara entén que Catalunya és una nació, al·leluia! Però la pregunta que hauria de respondre, també ara, és, si torna a liderar el PSOE, quin marge real tindrà d'esmena. Perquè el problema no era ni és Sánchez. El problema era i és el PSOE. I El País.
